Tots recordem aquell ja històric “mori el Borbó” d’un Joan Tardà pletòric el 2008, les intervencions provocadores dels diputats republicans exigint l’ús de la llengua catalana des de la tribuna del Congreso o les enèrgiques intervencions de diferents portaveus de les JERC, sinceres i abrandades, com Pere Aragonès i Gerard Gómez del Moral.
Aleshores, els moderats i conservadors els deien ‘hiperventilats’, però gràcies a tots ells -i a molts més, com l’aleshores presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i el seu “president posi les urnes”- l’independentisme és avui majoritari. Democràticament majoritari, tant com per guanyar un referèndum com vam fer l’1-O.
Avui, la història es repeteix i les elits sobiranistes tracten d’hiperventilats els herois anònims independentistes. La ciutadania va fer la feina, però els dirigents polítics la van frenar: fins i tot el president Puigdemont ha reconegut l’error de no proclamar la República el dia 10 d’octubre. Tothom pot cometre errors, és humà, i és bo reconèixer-los i aprendre d’ells. I això no vol dir liquidar aquella bona gent ‘hiperventilada ‘i començar a perdonar els veritables ‘hiperventilats’ de l’unionisme, els partits que van aprovar el 155 i els que van callar prudentment o aquells que cada dia ens insulten i ens amenacen per haver guanyat l’1-O.
L’independentisme va guanyar el referèndum i ara resulta que, amb l’excusa d’ampliar la base, cal renunciar a bona part dels nostres principis: cultura feta en espanyol ara és cultura catalana, la llengua espanyola ha de ser oficial a la República i perseguir aquella idea pelegrina de renunciar al català per convèncer els espanyols de les grans àrees metropolitanes, ara cal amagar l’estelada. Ampliar la base sacrificant la dignitat? No, gràcies.
