La producció textual de Joan Fuster abasta aspectes molt diversos, des de l’aforisme més irònic fins a la crítica literària, la reflexió històrica, l’estudi dels clàssics i també una part important sobre l’art, que jo com a crítica d’art vull destacar. Bé podria considerar-se que els seus textos són patrimoni immaterial de la humanitat. Tant de bo hi haja moltes ocasions per a rellegir-los. El seu centenari ens ho ha posat fàcil.
Destaque la capacitat intel·lectual de Fuster per a ajustar-se a les necessitats que cada text exigeix, dins d’uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què el seu biaix personal té més o menys presència d’acord amb les possibilitats que cada àmbit li permet. I què passa amb l’àmbit artístic? “Jo no em considero un crític, ni ganes. Les notes que ací he acumulat, són, bàsicament, apunts d’un consumidor: procedeixen d’una llarga decantació pel paper llegit, i llegit segons uns estímuls i uns condicionaments particulars, meus”, escriu al seu llibre de Literatura Catalana Contemporània. No sabem si es pot criticar o es pot opinar alguna cosa honestament sense partir del “jo” individual, segurament no i per això la crítica d’art es subjectiva. Fuster expressava que tot sorgeix d’alguna cosa anterior, però no oblidava els seus principis; l’originalitat és el mateix reflex d’individualitat.
Aquesta setmana la televisió d’ÀPunt, mitjà públic del País Valencià, va estrenar “L’empremta de Joan Fuster”, un documental que permet reconstruir la figura de l’escriptor de Sueca i el seu impacte com a intel·lectual amb motiu del centenari del seu naixement i els trenta anys de la seva mort. TV3 ha coproduït juntament À Punt amb la productora València Imagina Televisió aquesta obra audiovisual coincidint amb l’Any Fuster. També els museus i universitats han organitzat activitats sobre el pensador.
De fet, la major exposició concebuda com a proposta singular i exclusiva en el marc del centenari del gran escriptor és impulsada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, ara mateix exposada al Centre del Carme Cultura Contemporània(CCCC) de València. La mostra està comissariada per Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, i la Institució de les Lletres Catalanes i la Direcció General de Difusió s’encarregaran de dur-la al Palau Robert de Barcelona durant l’últim trimestre de 2023.
L’Any Fuster al País Valencià ens ha reunit a escriptors i gestors culturals de diferents generacions per a reflexionar sobre temes que l’assagista apunta intel·ligentment. Així, la pintura abstracta, de la que no era gran admirador, torna a establir un diàleg intemporal amb la figuració. Per a mi no hi ha exercici de crítica d’art més arriscat, a pesar que Fuster no es considerara crític d’art. Em sap greu portar-li la contrària al mestre.