En pocs dies sabrem si es consuma l’operació d’Estat contra l’independentisme. I és que els números finals per a decidir el color de la Diputació de Barcelona són maquiavèl·lics: PSC 16, ERC 16, Junts 7, Comuns 5, Cs 4, PP 2, i TotxTerrassa 1.
Per un costat els del 155 sumen 22 diputats, els independentistes 23 més el diputat de Jordi Ballart que governa amb ERC, fan un total de 24 diputats i, per tant, els 5 dels Comuns són decisius.
A diferència del sistema d’elecció d’alcaldes, l’elecció de president de la DIBA es produeix si en primera votació algú obté la majoria absoluta (26 vots) i, en cas contrari, obté la presidència qui en segona votació obté més vots.
Com que sense els comuns no hi ha cap majoria absoluta, per fer president un diputat o diputada socialista cal que els comuns comparteixin vot amb els del 155. A diferència de l’Ajuntament, aquí sí que els d’Ada Colau quedaran retratats, per segon cop, però ara a conseqüència directa dels seus vots. La pregunta és obligada: Està disposada a fer-ho? Podrà justificar una decisió com aquesta?
Amb l’abstenció dels comuns, la presidència de la DIBA va a parar a mans d’ERC, amb aquesta abstenció els comuns recuperen la iniciativa i basteixen els ponts trencats amb els republicans i deixen la porta oberta a rentar-se la cara davant una sentència duríssima contra els presos polítics que permetria substituir el pacte amb els socialistes amb un pacte amb els republicans, i ella mantindria l’alcaldia.
Si això fos així, li tornen la jugada a Manuel Valls que quedaria absolutament en fora de joc, i més ara amb el trencament fet amb Cs.
Una tercera situació seria que el PSC, per evitar que els comuns votin conjuntament amb el PP i Cs, plantegi un tripartit d’esquerres a la DIBA i oferint ampliar la situació en alguna altra diputació. Un tripartit que difícilment podrien justificar els republicans a les portes d’un congrés nacional que ha de renovar la presidència d’Oriol Junqueras.
Tot resta obert, en els dies que vénen es coneixerà la solució d’aquest entramat de números tant maquiavèl·lic. La paraula la tenen els comuns: o pacte de la vergonya amb els del 155 o recuperar amistats amb els de “som el 80%”. Fer president de la DIBA (Maragall o un altre diputat o diputada republicana) garantiria una recomposició de les relacions entre republicans i comuns que defensen persones com Joan Tardà, Xavier Domènech, o altres personalitats de l’entorn progressista. Aquesta solució també atorgaria a JuntsxCat un paper més preponderant i trencaria els auto vetos de les darreres setmanes i evitaria un poder excessiu als socialistes que no interessa a cap dels partits partidaris del dret a l’autodeterminació.
