Elogi (matisat) de Nieves Concostrina

Quan per jutjar amb equanimitat la realitat catalana i espanyola veiem que cada dia són menys les figures de l’esquerra espanyola amb qui es pot comptar  –des d’un punt de vista democràtic– és en figures com la periodista madrilenya Nieves Concostrina que encara ens queda un bri d’esperança que les coses algun dia puguin redreçar-se. Mentre molts catalans veiem astorats com Antonio Banderas es deixa investir “Legionario de Honor” o Joaquin Sabina admet sentir-se cada cop més de dretes o Felipe González fa equip amb Aznar i Vox per exigir la continuïtat del corrupte Règim del 78 que uneix franquistes i reformistes, escoltar els podcasts “Acontece que no es poco” de la Concostrina a la Cadena SER ens reconforta amb una rara i especial veu de coherència il·lustrada provinent de les Espanyes.

A Nieves Concostrina cal considerar-la una dona valenta. Potser en tota la xarxa ràdiotelevisiva catalana actual –depauperada, banalitzada i passada per la liquadora del 155 com la tenim– ens costaria trobar una veu crítica tan apoderada i clarivident com la seva. La Concostrina –que així és com se la coneix– repassa episodis de la història amb humor però també amb un esperit crític del tot desacomplexat. En un recent episodi, per exemple, se centrava en l’atorgament de la Real Orden de Carlos III on n’explicava la seva perfecta inutilitat en línia amb la demolidora visió que ofereix dels Borbons com a flagell històric d’Espanya. Sovint tracta de les efemèrides com el passat 11 de setembre quan dedicava el programa als 50 anys que feia del cop d’estat de Pinochet a Xile. Una altra especialitat seva és una corrosiva crítica del Vaticà i el que anomena la Multinacional Catòlica de la què explica la immoralitat i la corrupció sense embuts, com les d’altres cúpules religioses.

Un cop fet l’elogi sincer de Nieves Concostrina i el seu refrescant programa –pel seu atreviment, originalitat i valentia– no em puc estar de comentar un únic cas en què, personalment, crec que el seu programa ha estat injust, tot acceptant la premisa que tothom es pot equivocar. Es tractava del programa “Cien años del Golpe de Primo de Rivera, un salva patrias mujeriego y ludópata” del passat 14 de setembre, en complir-se’n el primer centenari. La Concostrina hi feia un repàs de les raons que van fer triomfar el cop d’Estat del General Primo de Rivera l’any 1923 basant-se en dades aportades per un interessant llibre d’Alejandro Quiroga. En un moment del programa, però, va voler fer un paralel·lisme amb la situació d’avui i sorprenia dient que el cop de Primo l’haguessin aplaudit “los de Junts”. Amb tots els respectes, i sense tenir cap relació directa amb la direcció d’aquell partit, crec que dir això és immensament injust. Dol veure en la Concostrina –encara que sigui momentàniament– la mateixa trista deformació de la realitat catalana que projectava històricament Lerroux o que dominava la Plaza Felipe II de Madrid diumenge passat. Que trist seria veure en l’admirada Concostrina –encara que fos en un descuit– el mateix esbiaix “a por ellos” que tant ha marcat la premsa i la política espanyoles en els darrers anys amb l’objectiu de criminalitzar els qui –amb més innocència que fortuna– han buscat un camí per assegurar la llibertat i els drets dels catalans.

Com a persona d’esquerres que no ha votat mai Convergència, crec que Nieves Concostrina s’equivoca confonent Junts amb una dreta catalana que sens dubte va donar suport a Primo de Rivera, una dreta que evidentment sí existeix avui. Qui pot negar que hi ha catalans –i no sols de dretes– que han aplaudit amb les orelles la brutal repressió post Primer d’Octubre i les barbaritats del lawfare aplicades pel sistema judicial espanyol contra compatriotes seus. En el seu programa, la Concostrina omet –estic segur que involuntàriament– una dada vital sobre el cop del 14 de setembre de 1923, que –recordem-ho– es produeix  3 (tres) dies després de les contundents mobilitzacions de la Diada de l’11 de setembre. No seria això una causa importantíssima del cop? És el que han apuntat historiadors catalans molt coneixedors de l’episodi com Joan B. Culla o Josep Termes. Les declaracions del general en arribar a Madrid així ho semblarien confirmar.

Parlar de Junts com la clàssica “burguesía catalana” crec que és un greu error de percepció. Si ho fos, se n’haguessin separat els del PDeCat? Li donarien suport col·lectius com Independentistes d’Esquerres o algún ex alcalde d’Iniciativa? Haguessin votat les seves bases per sortir del Govern? Hi ocuparien llocs de responsabilitat persones com Aurora Madaula o David Torrents? Es faria fotos la seva presidenta amb una pancarta reivinidicativa d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, com va donar-se el cas divendres passat a Verges? A més, si el MHP Carles Puigdemont fos representatiu d’aquella“burguesía catalana” –tal com ens la sembla presentar la Concostrina– hagués estat el primer director d’un diari (El Punt) en rebre i solidaritzar-se amb el director del diari basc Egunkaria, Martxelo Otamendi, quan el bàrbar PP va tancar aquell diari i en va torturar els membres de la redacció, avui absolts de tota acusació de terrorisme?

En tot cas, sempre se’m posa la mosca al nas quan escolto certes estripades mesetàries contra la “burguesía catalana” a la què, en tot cas, trobo francament preferible al latifundisme castrense, filofalangista, funcionarial i clerical castellanoandalús que encara senyoreja a Espanya fent gala del seu supremacista “Pujol, enano habla castellano” i de l’horror del lawfare i l’Operación Cataluña. Segurament Junts no és un partit perfecte (i la Concostrina segurament l’encerterà en criticar-lo per moltes altres raons), però tractar-lo de dreta pro-Primo de Rivera no sols és injust sinó negar la realitat. En aquest sentit, cal recordar que més d’un politicòleg -i el propi CEO- han arribat a mostrar dubtes a l’hora de situar aquest partit a la dreta o a l’esquerra del PSC.

Ja sé que a Madrid es fa molt difícil d’imaginar que hi ha catalans que lluiten per la llibertat del seu país. A l’Alemanya dels anys 30, també se’ls devia fer costerut imaginar que hi havia jueus que no menjaven nadons crus. És el que té la bombolla mediàtica catalanofòbica que domina a Espanya, un país on l’índex de credibilitat dels mitjans de comunicació es troba sota mínims. No volem creure que l’admirada Nieves Concostrina hagi quedat contagiada per aquest flagell i esperem que tot plegat hagi estat una badada i prou. Ens ho porta a pensar el fet que en el mateix article faci una referència valenta i crítica a la vergonyosa repressió exercida pels “piolins” contra votants el Primer d’Octubre. És per això, i per tantes coses més, que seguirem confiant en Nieves Concostrina i els seus refrescants podcasts dels què tantes coses aprenem.