Fa pocs dies una periodista dels anomenats progressistes va sortir en defensa de l’espanyolitat de Ceuta i Melilla. D’entrada em va causar sorpresa, però veient els arguments amb més detall em vaig començar a preocupar, ja que aquesta periodista, Elisa Beni, és convidada als mitjans de comunicació catalans privats i públics, com a un referent del progressisme i suposadament defensora dels drets de la minoria nacional catalana.
A l’hora de la veritat, el seu nacionalisme espanyol va poder més i va sortir en defensa d’un territori, ara espanyol, que és fruit de la colonització i, sobretot, de la unificació del regne d’Espanya amb el de Portugal en temps de Felipe II.
Veient els seus arguments li vaig contestar a través de les xarxes socials i, en lloc de debatre, va començar a deixar anar insults barroers. Jo vaig insistir en rebatrer-la, en fer-li adonar-se del seu error, crec que amb bones formes i de manera argumental. Ella, però, va continuar insultant-me i, per evitar que seguis argumentant, m’ha blocat. És l’eina que tenen certes elits a les xarxes socials per evitar reconèixer els seus errors argumentals, com la mateixa Ada Colau.
Una periodista com ella, que en lloc d’argumentar insulta i bloqueja, no es mereix que participi en els mitjans de comunicació de Catalunya, especialment els públics, ja que aprofita la finestra que se li ofereix per imbuir-nos d’un fals relat “bonista” que, en el fons, el que intenta és liquidar el procés independentista. Com passa sempre, quan es tracta de Catalunya no hi ha cap diferència entre un espanyol d’esquerres i un espanyol de dretes i Elisa Beni m’ho ha confirmat. A mi ja no m’enganyarà més: els seus insults l’han delatat i, per a mi, es quedarà a la paperera de la història.
