Eleccions espanyoles. Què fem?

Aclarim les coses des de l’inici de l’article: qui s’hi senti espanyol i vulgui votar les properes eleccions en clau espanyola no cal que s’hi trenqui la closca. Té les opcions ben definides entre socialistes, populars, vox i comuns (o com es vulguin dir ara).

Per als qui voldríem que el nostre país fos, de fet, un Estat independent tal com vam votar l’1 d’octubre de 2017, què hem de fer davant les eleccions a les Corts espanyoles del proper 23 de juliol?

La primera reacció visceral és no votar. Aquestes són unes eleccions espanyoles i, per tant, no tenim res a dir ni hem d’anar a fer res al país veí. Això sembla molt coherent però haig de fer la petita observació que encara no som de facto un país independent i, per tant, els espanyols ens posen urnes per decidir les seves coses. Hem de ser capaços d’aprofitar amb intel·ligència aquest fet per tal d’afavorir els nostres interessos. L’abstenció generalitzada del vot independentista suposaria regalar la victòria al nostre territori als unionistes, i així es veurà reflectit en el mapa electoral el mateix vespre de les eleccions. Aquest seria un mal missatge de cara a l’exterior alhora que regalaríem electoralment el nostre país als socialistes. No veig jo que aquesta opció ens sigui beneficiosa ni que ens acosti a la independència, ans el contrari.

No obstant a les municipals hi ha hagut una elevada abstenció. Lluny de considerar aquesta abstenció com un creixent desinterès per la política, en aquest cas ha estat justament una expressió d’una manifestació política ferma. Ha estat el votant independentista més radical qui no ha trobat cap opció política amb qui s’identifiqui. Vistos els resultats, qui ha estat més castigat ha estat ERC que ha perdut més de 300.000 vots respecte dels comicis del 2019. Podem deduir que qui tradicionalment ha vingut recollint el votant independentista més radical ha estat ERC i per aquest motiu ara ha perdut més votants. En canvi, Junts, s’ha mantingut. Cert que hi ha “l’efecte Trias” que els ha maquillat els resultats. Però tots convindrem que el votant de Trias no el podem posar tot en el sac de l’independentisme més convençut.

L’estratègia portada a terme des del 2017 per part de la cúpula d’ERC no ha donat els resultats esperats. No s’ha eixamplat la base dels votants, sino únicament de la cúpula. I no cal saber gaire d’arquitectura per adonar-se’n que tard o d’hora aquesta construcció no s’aguantarà pels fonaments. I és exactament aquí on es troba la clau de volta. Amb l’excusa d’intentar fagocitar àmbits electorals de les esquerres, el partit republicà ha arriat la bandera independentista per brandar altres banderes a la recerca d’altres espais electorals, especialment del cinturó roig on pesquen socialistes i comuns. Res d’això ha passat. Ni l’operació Rufián a Santa Coloma de Gramenet ni el Tardà lluint la bandera espanyola republicana han aconseguit captar adeptes per l’independentisme. Entre tant, des del Col·lectiu Primer d’Octubre he estat testimoni en primera persona de la pèrdua de molts militants “històrics” decebuts amb la nova estratègia política de la direcció d’Esquerra. Des d’aquest corrent de militants hem reivindicat des de l’inici el treballar per la unitat estratègica, sobretot quan es tracta de fer política a Madrid. Hem defensat utilitzar la nostra capacitat d’influència per fer ingovernable l’Estat espanyol. Mentre els governs espanyols no en reconeguin el nostres drets i ens bloquegin el camí cap a la plena sobirania, nosaltres en reciprocitat hem de bloquejar-los també. Per aquest motiu, vam demanar en el seu moment no investir Pedro Sánchez. Això hagués provocat unes terceres eleccions generals a Espanya, garantint la inestabilitat del seu Estat. No es va optar per aquella via i es va intentar la de la taula de negociació. Potser calia intentar-ho per posar de manifest a la comunitat internacional l’immobilisme espanyol, però ara ja està clar. Cal passar a la fase següent i no facilitar-los la governabilitat mentre ells no reconeguin el nostre legítim dret a l’autodeterminació. La forma que tindrà ERC de recuperar els votants independentistes és tornar a l’essència del seu discurs i posar la independència en el centre del debat.

Aquestes eleccions no van d’extrema dreta sí o extrema dreta no. Aquesta és una visió en clau espanyola. Pels votants catalans la dicotomia està entre partits favorables al 155 i partits que defensen la llibertat de Catalunya.