Una de les tradicions nadalenques que fan les delícies dels més petits porta per nom “fer cagar el Tió” i com més fort millor, malgrat que hi hagi gent als qui un excés de puritanisme els porti a fer el més gran dels ridículs.
I despès de quatre anys de l’1-O seguim no només sense tenir un full de ruta independentista sinó que més aviat estem embrancats en una absurda guerra civil sense que ningú aporti cap mesura guanyadora. Tothom s’afegeix desesperadament a propostes sense cap mena de sentit, com un nou referèndum o una taula, dita de diàleg o de negociació, que tot l’independentisme sap que no ens porta enlloc.
Espanya mai no negociarà, no en té cap motiu a partir del moment que veu que l’independentisme està més dividit que mai. No hi té gens de pressa, sobretot quan veu que una part de l’independentisme acaba renegant de les lleis de desconnexió, aprovades pel parlament.
Espanya només acceptarà negociar si veu que els “cops de bastó” que els catalans repartim són creïbles i no com ara que són tot el contrari. Els lideratges independentistes han de reflexionar i deixar de dir paraules buides i sense sentit: prou ja de parlar de “Generalitat Republicana”, si resulta que no som sinó una simple autonomia més; prou de dir “pressupostos republicans”, si resulta que ens roben cada any més de 16.000 MEUR, una part dels quals, a més, són per sostenir la monarquia; prou de dir que la Taula de diàleg o negociació avança quan és ben al contrari: és una trava que impedeix a anar endavant.
O la partim a cops de bastó o serà la mort política d’una part de l’independentisme, que aquesta taula de diàleg no cagarà mai res, excepte més repressió i sobretot més dolor dins de l’independentisme. Piqueu ben fort aquest Nadal i partiu la taula de negociació en mil bocins amb uns bons cops de bastó. Ja ho hem provat i ja hem vist el que en surt. Alliberem-nos-en!
