Avui l’advocat Gonzalo Boye ens explica, en un text escrit directament de l’ànima, el significat que també va tenir la re-trobada a Perpinyà entre centenars de milers de Ciutadans de Catalunya i el seu President, el Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont. El nostre president, ras i curt. Un home senzill, amb un físic sòlid i pas ferm, la mirada intensa i fixa amb la qual projecte cap a l’exterior rajos de solidesa i determinació i que té en el desgavell del “despentinat” la única senyal exterior “fora de la caixa” de la poderosa energia imaginativa, del sentit de l’humor brillant i devastador i de l’agilitat mental astoradora que el caracteritzen.
La Història l’ha col·locat on segurament mai hagués volgut estar. I, molt possiblement, el dia que va acceptar l’encàrrec del president Artur Mas, no va tenir prou temps per a mesurar bé les conseqüències i les implicacions que comportava deixar la tranquil·litat de la zona de confort situada en l’eix Amer-Girona i traslladar-se al capdavant de la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Però ho va fer. I va presidir la primera Institució del país en un dels moments mes exigents, contorbats, vertiginosos i difícils de la seva Història. Més enllà dels tecnicismes dels manuals de Ciència política, presidir la Generalitat de Catalunya és molt més que ser el “primus inter pares” d’un sistema institucional que, a sobre, no és l’únic que gestiona el poder real i simbòlic a Catalunya. El president de la Generalitat és el president de Catalunya. De la Catalunya d’abans, de la d’avui i de la futura. És la figura que representa i simbolitza la línia que uneix passat, present i futur d’una Nació i d’un poble. En el moment que entra per primera vegada a Palau, el president de la Generalitat recull el testimoni dels presidents passats i treballa per passar-lo al següent. És així.
Amb la decisió d’exiliar-se i de col·locar la presidència del país a l’abric de la enèsima voluntat de l’Estat espanyol de sotmetre Catalunya per la força, el president Puigdemont ha afegit a la simbologia de la presidència, l’anhel de llibertat. Per qui no li agrada aquesta excessiva personificació de la presidència, ho té malament. Respecto profundament la plena llibertat que li assisteix com a qualsevol altre ésser humà de prendre les decisions vitals que consideri més oportunes i que en un determinat moment, per la raó que sigui, poden portar-lo a donar un pas al costat. Més faltaria. No obstant, també crec que arribats a aquest punt – la re-trobada a Perpinyà va escenificar aquest moment – cal preparar el seu retorn a Catalunya. Aquest serà el momentum.
Cal retornar al dia 27 d’octubre de 2017 i fer que sigui possible veure sortir el Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont al balcó, com tants i tants, que ens apinyàvem a la Plaça S. Jaume, esperàvem. Fa precisament 862 dies que seguim esperant aquest moment. I seguirem esperant, sense perdre un brinc d’esperança i de convicció que aquest dia vindrà, sí o sí. Sovint desconcertats, sense nord, sense l’endemà, però amb la mateixa fermesa i determinació de sempre. I hem d’agrair profundament al Molt Honorable Sr. Quim Torra, president de la Generalitat en exercici, la dignitat, la honestedat, la generositat, la insubornable lleialtat amb les quals ha ocupat la presidència i mantingut la difícil i complexa situació en la que es va trobar. Recordem que la presidència de Carles Puigdemont comença amb un acte de generositat del President Mas i ha pogut continuar degut a la generositat del president Torra. Tot una simbologia…
Ara cal preparar-nos i organitzar-nos per fer possible, el més aviat possible, el retorn del president Puigdemont a Catalunya. No serà un retorn convencional. I no per nosaltres, sinó per la simple raó que l’Estat espanyol ha deixat de ser – o no ho estat mai, no ho sé – convencional, des del punt de vista democràtic. Son ells que ens obliguen a trobar una sortida efectiva, que serà la única que podrà posar un punt final a una de les relacions colonials més sistemàtiques i opressores exercides per un Estat europeu i en ple segle XXI.
Retorn efectiu no significa un retorn qualsevol. Cal que el president i la seva llista – la que representi de la forma més amplia i transversal possible l’espectre polític, territorial, de gènere, d’edat i d’origen, de la gent que es va desplaçar a Perpinyà el passat dia 29 d’octubre – guany les properes eleccions al Parlament de Catalunya. No volem votar partits polítics. Volem votar el president legítim de Catalunya i els membres del seu Govern legítim que encara creuen que ho son i a persones que d’ençà del cop d’Estat del 155, han sabut defensar amb la seva pell, el seu cos, el seu patrimoni, amb sacrificis i valentia, la independència conquerida el dia 27 d’octubre de 2017. Els que han deixat de creure que formen part del legítim Govern de la Generalitat, destituït il·legítimament i il·legal per un cop d’estat, o que menystenen la Declaració d’Independència, doncs que no es presentin per aquesta llista.
Ens haurem d’enfrontar de nou amb la repressió? Preparem-nos-en. Haurem de ser capaços de fer efectiva la Declaració d’independència? Preparem-nos per aguantar l’embat! Volem que el legítim president de Catalunya torni a enllaçar el passat, present i futur del país, com li pertoca i en tenim dret? Preparem-nos! La Ciutadania de Catalunya és prou madura i està prou experimentada per a saber el que toca fer, quan toqui fer.
El president Carles Puigdemont representa i simbolitza el nostre anhel i la nostra voluntat col·lectiva de llibertat. Un anhel que ell mateix només ha fet que reforçar i dignificar. Un anhel que, ara mateix, l’hem de transformar en voluntat ferma, determinada i imbatible. No lluitem per un programa polític, gestionat per formacions polítiques, velles o noves ni tant sols per una persona. Lluitem per un objectiu col·lectiu transcendent que ens interpel·la a tots. Preparem el retorn del president Puigdemont, el legítim president de Catalunya i recuperem la llibertat!
P.S. Té raó en Gonzalo Boye quan diu que darrere l’exili hi ha una grandiosa energia emocional que fa que tirin endavant sense defallir. La mateixa energia la trobem entre la gent. Des de Perpinyà que tenim clar que serà la coordinació intel·ligent d’aquesta doble energia que farà que l’operació retorn sigui un èxit.
