Malgrat tots els canvis que s’han produït en el món de la comunicació, sóc un lector de premsa en paper i, si puc, els diumenges esmorzo de forquilla envoltat dels diaris en paper. Avui m’he reafirmat que, si creiem en la independència de Catalunya, ens cal un diari nacional, que informi de tots els territoris de parla catalana, dels Països Catalans, un concepte oblidat part de l’independentisme.
Actualment compro La Vanguardia, la capçalera del Grup Godó, perquè són la tempesta perfecta: adaptatius, però contraris a la independència de Catalunya, han sabut forjar un imperi comunicatiu per la manca de valentia del govern català. Catalunya ha de ser l’únic lloc del món on el govern ajuda la premsa que va en contra del país. Cal llegir a l’enemic per poder guanyar.
Els milions d’euros que reben els mitjans unionistes, com La Vanguardia, El Periódico i fins i tot el Diari Ara, que ha agafat un biaix espanyolista, són d’una temeritat excepcional. El govern espanyol no dóna cap euro a la premsa en català, i molt menys a la premsa partidària de la independència, cosa que fa amb escreix el govern català, que rep la repressió del govern espanyol sense miraments.
El Diari Ara podria ser una alternativa a El Punt, però la deriva unionista començada amb la negativa a posar la publicitat de l’1-0 ho desmenteix. Recordem que el diari va sortir a la llum amb fortes ajudes de la Generalitat de Catalunya i que finalment, amb el silenci dels accionistes minoritaris i persones públiques de l’independentisme, van anar acatant una línia editorial “constitucional”. L’acostament de l’Ara cap a postulats editorials propers al Grup Godó han estat evidents. El que sorprèn és que gent suposadament independentista segueixi sent accionista d’un diari que va contra la voluntat majoritària del poble de Catalunya.
Només ens queda El Punt, un diari nascut en clau comarques gironines i que mai no ha estat capaç de convertir-se en el diari nacional dels PPCC. Amb la compra del diari Avui, una capçalera sufragada per subscripció popular que justament havia de fer aquesta funció de diari nacional, el Punt va obrir seu a Barcelona i delegació i edició al País Valencià. Ara, però, que ha renunciat al canal de TV i a ser el diari dels PPCC, segueix en uns llimbs de miopia total.
El seu actual conseller delegat i màxim accionista faria bé en dir què pensa fer. Pot mantenir-lo moribund, com a diari de comarques, o fer una aposta per ser el gran grup comunicatiu de tots els PPCC. Les possibilitats hi són: només amb una part dels diners que paga el govern a la premsa en clau espanyola i contra la independència de Catalunya ja tindria una part feta. Però si el projecte es converteix en engrescador i s’obre a nous inversors clarament independentistes, aleshores l’aposta és guanyadora.
Una dada més: el Grup Godó, amb el silenci del Govern via el Consell de l’Audiovisual, manté un canal de televisió que incompleix la mateixa concessió i, el més greu de tot plegat és que el Govern ho permet i li permet mantenir una concessió que hauria d’haver estat retirada. Podria perfectament ser el canal de televisió del futur diari nacional dels Països Catalans.
El Punt, nascut de les bases de la catalanitat gironines, té la paraula, amb el conseller delegat i màxim accionista, l’amic Joan Vall i Clara, al davant. I es pot compatibilitzar seguir sent un referent comarcal i, a la vegada, el diari nacional dels Països Catalans. Molta gent ajudaria a fer-ho possible i el Govern no tindria més remei que jugar-hi i donar-li suport.
