Durant la meva època de diputat a Madrid va esclatar el cas de la persecució a un menor per la defensa de l’etiquetatge en català. Parlo de l’Èric Bertran i el cas de “l’exercit del Fènix”. Fins i tot, un grup antiterrorista de la Guardia Civil es va presentar de nit a casa seva i hi va registrar la casa.
La fiscalia de menors va obligar al jove Èric Bertran i la seva família a presentar-se a Madrid on va ser interrogat de males maneres i sota pressió, la pel·lícula feta sobre cas, Fenix 1123, fins i tot es queda curta de com era la fiscal de menors que amb amenaces als seus pares i al mateix Eric Bertran intentava convertir un jove català en un nacionalista espanyol.
Malgrat tot, la família i l’Èric van aguantar i no es van penedir de res, tot el contrari, més força en la defensa de la nostra llengua.
Davant d’aquella situació esperpèntica, vaig posar en coneixement del president del grup, en Joan Puigcercós, que va demanar ser rebut pel fiscal general de l’estat de l’època, un tal Conde Pumpido.
Vaig acompanyar a Joan Puigcercós en aquella visita, i Conde Pumpido ens va donar la raó, que la fiscal de menors de l’Audiència Nacional s’havia passat quatre pobles i ens va demanar uns dies que després “tot s’arreglaria”. D’aquella reunió el resultat va ser positiu: el Fiscal General de l’Estat davant dels abusos va actuar i li va ordenar (amb més o menys delicadesa) la retirada de les acusacions, cosa que es va anar produint amb una certa lentitud.
Això demostra que si el govern de Pedro Sánchez vol, pot donar instruccions a la fiscalia de retirar acusacions que no se sostenen, com ha passat sempre, fins i tot la fiscalia ha ordenat retirar acusacions molt ben plantejades. Pedro Sánchez en té la potestat, via la Fiscal General, una altra cosa que tinguin la fermesa i la valentia d’enfrontar-se a una judicatura que segueix com si es trobés en ple franquisme.
