A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 21 de desembre del 2017, en la contesa electoral dictada pel Gobierno del 155, hi va haver una alta participació (del 79% dels votants) i els resultats següents:
Independentistes: 48%; Bloc 155: 43%; Equidistants: 8%; Blancs i nuls: 1%
Pocs dies després, em vaig retrobar amb un antic company de feina amb qui tinc una bona sintonia personal i política. Li vaig preguntar si n’estava content, del triomf. La seva resposta va ser dura: “S’ha acabat. Em dono de baixa. Seguiré votant els que defensin el que jo crec, però deixaré de donar el meu temps i els meus diners a un moviment que pretén fer una societat més social i econòmicament més competitiva i equilibrada. Els que més tenen a guanyar amb tot plegat són els que més donen l’esquena al Procés”. I feia referència a l’anàlisi de qui vota què en funció d’origen, llengua, nivell econòmic i d’estudis. I jo que em pensava que es felicitaria d’haver obtingut una majoria absoluta al ple del Parlament…
La conversa va acabar amb un: “Tinc la sort de parlar tres idiomes, tenir una bona situació econòmica i una bona formació. Vaig a assegurar el benestar i futur del meu entorn més proper, el de la meva família. El dèficit fiscal actual i el model social i econòmic de Catalunya m’afecta, però molt menys que a aquells que, precisament, no el volen canviar”.
Tot això m’ho ha fet recordar la notícia del tancament de les fàbriques de Nissan a Catalunya. Nissan pretenia ampliar la seva capacitat de producció i el 2006 va demanar unes inversions en infraestructures viàries per acompanyar. L’Estat no va atendre les peticions. La Generalitat tampoc, ja que no té recursos ni competències. I… ja sabem com acaba el tema.
Una Catalunya independent hauria evitat que Nissan marxés?
Sembla força evident que si no hi hagués el desequilibri -o espoli fiscal- que hi ha a Catalunya, el Govern de la Generalitat, fos del color que fos, hauria dut a terme inversions en infraestructures públiques tan flagrantment imprescindibles com l’arribada d’una via fèrria al Port o el tercer carril de l’A2. I, per tant, que les condicions per a la continuïtat i ampliació de Nissan al nostre país haurien estat molt favorables.
Ara bé, això es pot afirmar taxativament? No, no es pot dir!
Al FAQ’s de TV3 d’aquest dissabte van entrevistar el que fins feia dos dies era Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, el doctor Joan Guix. Va dir que, en la crisi de la COVID-19, una Catalunya independentment hauria fet les coses diferents. I millor. Ara bé, que això hauria suposat un estalvi en morts, això no va gosar dir-ho.
“Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir un expresident d’ERC…
Carles Salvadó Usach
