La majoria de la ciutadania que viu al món occidental i que fa escarafalls amb el mundial de futbol de Qatar viu en contradicció permanent, i a casa nostra no en som l’excepció. Tothom va dient-ne pestes, però, a la vegada, omplim el país de corresponsals per parlar-ne en positiu. De tant en tant s’emet un programa-reportatge de desgreuge, com ara és el 30 Minuts a TV3, seguit immediatament per milers de minuts d’informació d’un mundial que als catalans ens és intranscendent, ja que no hi participem.
Aquests és el macabre mundial aconseguit amb els diners foscos del petroli que ho han comprat tot: el vot i la voluntat de països del primer ordre mundial, el beneplàcit de les Federacions nacionals i internacionals de futbol i la complicitat dels grans jugadors del moment. A més, sabem que no és una iniciativa esparsa sinó que els països de la zona fa anys que trafiquen amb l’esport, no només el futbol, per rentar-se la cara davant del món.
A diferència del que va fer la campiona del món d’escacs, que va renunciar a participar en el mundial del seu esport per les condicions que s’imposaven a les dones, fet que li va suposar perdre el títol, gairebé cap gran futbolista ha fet res de mínimament semblant, no fos cas que perdés una milionada. Ara que les dones estan cada cop més en l’activitat esportiva d’elit i professional, més sovint hi afegeixen exemples de com fer les coses amb dignitat.
Però, per a més inri, en el cas català hi ha un altre motiu per sentir-nos agreujats: l’actitud del govern espanyol, un govern qatarià al sud d’Europa, que continua amb la seva política de prohibir als catalans i als seus esportistes que puguin competir amb les seleccions pròpies. Així, tenim un doble motiu per no fer seguiment d’aquest mundial de la ignomínia: un de planetari, perquè el país que ha aconseguit ara mateix estar en boca de tothom no respecta els drets humans, i un de propi, perquè la Selecció Espanyola fa trampes, prohibint que bascos, gallecs i catalans participin amb les seves seleccions i, a més, com si fossin esclaus, els obliga sota amenaça a participar amb la selecció espanyola prohibint tota externalització de símbols de les nacions històriques com la catalana.
Un estat que fa trampes maldant per esborrar del mapa mundial les nacions sense estat, com Espanya en flagrant contradicció amb el Regne Unit, no hauria de poder guanyar i, si no els desqualifiquen, esperem que sigui la justícia esportiva qui els elimini ben aviat. Així, ens estalviarem, a casa nostra, un munt de dosis diàries de nacionalisme espanyol que altrament farien els enviats especials de TV3 i Catalunya Ràdio, aquests pagats per la ciutadania catalana, o d’altres mitjans i els caldrà parlar-nos d’altres seleccions que no utilitzen les colònies per reforçar la seva selecció.
Com trobem a faltar la Plataforma Pro Seleccions Catalanes! Com ha estat possible la seva desaparició, liquidació, i actual mutisme, tanta força que havia tingut no fa pas tants anys! Qui l’ha segrestada? Qui s’esmerça en apartar-la i disminuir-la per evitar que rebroti la lícita reivindicació de tenir seleccions catalanes en tots els esports que puguin competir internacionalment? Dissortadament, no tots els culpables són de fora, també n’hi ha a casa i hem de fer el que sigui per revertir aquesta situació perquè que torni el clam per les seleccions catalanes.
