Un exdirigent d’ERC sempre ho deia: “el mal que fa al procés independentista el Grup Godó no té preu”, i es queixava de la quantitat de diners en publicitat institucional, a més d’altres ajudes, que rebia l’empresa per part dels diferents governs de CiU. Bé que ho va intentar durant els dos tripartits, i cada cop que aquest dirigent d’ERC ordenava reduir les ajudes al grup comunicatiu, monàrquic i sotmès als lobbys de poder, veia que des de Presidència, en mans de PSC, ho compensaven.
No ha estat fins al govern sorgit del 155, amb ERC tenint el poder de decisió de la publicitat institucional, quan s’hauria pogut complir la voluntat d’aquell exdirigent republicà. En aquest govern, del president Torra i Pere Aragonès, un concepte va ser clau en les negociacions: tenir sotes mans republicanes la partida de publicitat institucional, de més de 30 MEUS a l’any, i ERC ho va aconseguir fent dependre amb tota l’àrea de publicitat institucional a vicepresidència. Les primeres dades conegudes són les de 2018, el primer any, i la voluntat d’aquell dirigent republicà ha saltat pels aires veient com se’n va fer el repartiment. A l’espera de conèixer les dades de 2019 i 2020 seguim veient, i explicant, si al Grup Godó se li segueix atorgant partides de publicitat generoses.
Com li va dir el Comte de Godó al seu fill, en la llengua de l’imperi: “nunca hubiese pensado que seria todo más fàcil con ERC que con los gobiernos de Pujol i Mas”. Tot i que el Grup Godó és molt adaptatiu, és conscient que sense les ajudes de publicitat institucional, del govern espanyol i català, el seu grup comunicatiu entraria en pèrdues. Milions i milions d’euros públics que cada any permeten generar beneficis i augmentar les arques productives de la família Godó.
Aquella exigència o, més ben, dit aquella proposta tan clarivident, ha quedat en uns nebulosos llimbs en espera de millors ocasions, si és que acabant venint aquestes millors ocasions, i els actuals estrategs d’ERC es pensen que desoint les sabies paraules d’aquell antic dirigent republicà, o sigui, tenint content el “señor Conde”, els seus mitjans li posaran una catifa vermella als republicans per tal que governin la Generalitat autonòmica.
El resultat és tot el contrari: els mitjans del grup Godó aposten per ERC si es manté en el pragmatisme que li demana (exigeix?) la família Godó. En un article d’aquest cap de setmana l’opinió del seu director ho diu molt clar: “Junts són els que volen tensar la corda i ERC són els pragmàtics” i els posa en el mateix sac que el partit de la Pascal i en Campuzano, i també del PDeCAT si “es manté dins d’aquest espai”. No crec que sigui una bona cosa que La Vanguardia pontifiqui d’aquesta manera.
I avui mateix la capçalera del Grup Godó hi torna quan titula: “Sánchez deixa la taula per a després de les eleccions i vol negociar els pressupostos principalment amb el PNB, Cs i ERC” És la geometria variable amb què somia el PSOE i el Grup Godó, un veritable suïcidi polític pels republicans. I més tenint en compte que el “gobierno” del PSOE i Podemos es veurà obligat a realitzar polítiques dretanes: adéu a la supressió de la reforma laboral, augment de l’IRPF i l’IVA, retard de la jubilació… entre altres mesures per cobrar els miserables diners europeus.
O l’independentisme pacte un full de ruta per aconseguir la independència en els dos pròxims anys o caurem a l’engany de sempre dels governs d’Espanya: la necessitat de diners ens obligarà acatar les directrius espanyoles i perdrem l’oportunitat, que encara avui tenim, d’aconseguir la independència. Si ERC vol guanyar les eleccions vinents catalanes, ha de fer cas i escoltar la metàfora d’aquell exdirigent republicà que sempre ho deia molt clar i no va tenir l’oportunitat d’aplicar-ho. “El mal que fa al procés independentista el Grup Godó no té preu” El pragmatisme del Grup Godó mai no donarà la victòria electoral a ERC.
La gran oportunitat d’ERC si vol guanyar les pròximes eleccions (1)
Les enquestes poden tornar a fer perdre les eleccions a ERC (2)
