La decisió de la justícia belga de no extradir el conseller legítim, Lluís Puig, és la prova evident que la justícia espanyola no té cap credibilitat democràtica i fa més evident el greu error d’entomar el judici polític de l’1-O sota una estratègia tècnica de les defenses i fent servir un argumentari legal. El judici de l’1-O era un judici polític i, com a tal, injust i, per tant, no es podia reconèixer aquella ignomínia com a justa i calia haver-la boicotejat democràticament.
Primer. Calia haver utilitzat la llengua catalana fins al darrer extrem. Tots: els acusats, els testimonis de la defensa i els advocats i la justícia espanyola hauria quedat retratada a tot el món. És un principi legal universalment reconegut: si la justícia no és possible en la llengua de l’acusat, no és justícia. Hagués estat un primer escàndol, a escala mundial, i s’hauria visibilitat el conflicte com a polític a tot el món, Si Mireia Boya va utilitzar l’occità a Catalunya, com és possible que no vam utilitzar el català al judici de la ignomínia?
Segon. Calia que alguns advocats, davant les impertinències del jutge Marchena i d’acord amb els acusats, s’haguessin rebel·lat i, si fos necessari, renunciar a la defensa per la manca d’unes mínimes garanties suficients. No es podia posar un advocat d’ofici, el judici hauria entrat en una situació de liquidació i avui encara no tindríem sentència. Haurien passat dos anys i el Tribunal Suprem s’hauria vist obligat a argumentar l’allargament de la presó provisional. La justícia espanyola hauria estat contra les cordes a Europa.
La decisió de la justícia belga confirma la poca credibilitat de la justícia espanyola i, davant la repressió contra l’independentisme, hauria de servir per mantenir una postura ferma de no reconèixer aquests tribunals clarament més franquistes que democràtics. Cal plantar-se davant la injustícia espanyola i exigir més que mai l’anul·lació del judici de l’1-O i de tota la resta de judicis contra l’independentisme. O el Gobierno del PSOE, Podemos i Comuns actua o no ens quedarà més remei que actuar nosaltres contra tanta ignomínia d’un govern, “el més progressista de la història” però incapaç d’assumir la llibertat i la democràcia.
