Missió acomplerta. Després de tant escoltar la cantinella de que cal sumar més, d’eixamplar la base, de ser més del 50%, per fi el 14F l’independentisme va ultrapassar la xifra que ens avala davant qualsevol test democràtic.
Aquest cop, però, correspon a ERC liderar la constitució d’un govern independentista. Entenc que, seguint el discurs preelectoral, l’actual direcció del partit republicà tregui la bandera del “govern ampli” apel·lant a Comuns. Però vaja, a la vista dels pobres resultats d’aquests i, sobretot, de la seva llunyania dels postulats independentistes, és del tot impossible que formin un govern de la mà d’ERC, CUP i Junts. A més, el primer requisit que caldria demanar als Comuns, si realment apostessin per la sobirania del poble de Catalunya, és que trenquessin el pacte de Govern amb els socialistes del 155 a la ciutat de Barcelona. Recordem que el candidat més votat va ser l’Ernest Maragall no pas la Colau, que va haver de fer un pacte de govern amb els socialistes i sumar el suport del desaparegut Valls.
Descartada l’astracanada de pretendre formar un govern entre Junts i els Comuns, cal anar per feina i construir un govern independentista, com hem votat el 51,7% dels ciutadans a partir d’uns consensos estratègics construïts sobre el mandat de l’1 d’octubre. Això vol dir posar en primer lloc l’irrenunciable dret a l’autodeterminació que ens correspon a tots els ciutadans de Catalunya. Per la part de Junts, estic segur que no hi haurà cap problema per arribar a un acord i que aquests, si són coherents amb la seva campanya electoral, posaran sobre la taula l’aixecament de la DUI com a condició per formar el govern del 51,7%.
