Des de l’estat espanyol repeteixen habitualment allò que es va fer una transició modèlica cap a la democràcia. Però, de veritat que si es creguessin aquesta afirmació, els faria falta repetir-ho de manera continuada? Quina transparència hi ha a l’Estat Espanyol? El Regne d’Espanya és un país on el rei emèrit ha estat immers en nombrosos escàndols, que han esquitxat tota la casa reial, però resulta que no se’l pot jutjar per tot el que ha pogut fer, ja que és inviolable. Aquest, és el primer de molts errors d’una presumpta democràcia. Ens volen vendre que tots som iguals davant la llei, però resulta que n’hi ha que són intocables. També en temes de corrupció, perquè sobre l’escàndol de la caixa B del PP, sembla que tot quedarà en un no res. Per no parlar de la gran traça i intel·ligència de la policia espanyola, que encara sembla que estan intentant esbrinar qui és el tal “M. Rajoy”.
Però seguim. Perquè qui ha de dur a terme les acusacions, la fiscalia, són els mateixos que “ho afinen” segons paraules de l’exministre Fernández-Díaz, o més recentment, del propi president espanyol, Pedro Sánchez. O és que ningú recorda aquelles paraules de “qui controla la fiscalia?”. Una fiscalia que està immersa en la persecució de catalans acusats de delicte d’odi per defensar la seva llengua. D’això us en podria parlar extensament, per la persecució rebuda mitjançant milers de fulls de denúncies falses per part d’una caporala del cos de Mossos d’Esquadra, presentats directament a la fiscalia de delictes d’odi de Girona. Sempre al mateix fiscal. Curiosament, la fiscalia de delictes d’odi que no persegueix l’odi cap a les minories com ara el col·lectiu LGBTI. A nosaltres, se’ns pot amenaçar i insultar fent esment de la nostra condició sexual, sense que fiscalia hi vegi res d’odi, més enllà de quatre injúries de res. Però callem, i aguantem. Perquè els fiscals són intocables. O alguns fiscals són intocables. Per no parlar de la judicatura! Perquè deu ser molt normal que els partits espanyols siguin els que potinegin els alts tribunals i decideixin els noms en funció de la seva ideologia. Llavors, ens volen fer creure en una justícia imparcial i plural, respectuosa amb els drets individuals.
La realitat és que sovint sembla que la justícia real s’acaba molts cops quan passa la fase dels jutjats d’instrucció, i no torna fins que has arribat fins a la darrera instància: Europa.
O és que no recordeu com va acabar la crema de fotos del monarca espanyol a la plaça del Vi de Girona? Quin tribunal va haver de ser el que va tombar la sentència contra els activistes? I no parlem dels fiscals i jutges que consideren que una baralla en un bar d’Altsasua és un acte de terrorisme. I podem seguir amb els CDRs perseguits i els seus famosos “precursors d’explosius”. Tantes i tantes barrabassades només en pro de la “gloriosa unitat de la pàtria”, per un “Todo por la patria” on tot s’hi valia a Intxaurrondo de Donosti o a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona.
Però posats a seguir, per què no preguntem sobre els GAL? Per què no es pot investigar? Doncs la resposta us la pot donar el mateix president espanyol, Pedro Sanchez, que considera que una banda terrorista parapolicial no havia de ser investigada o no interessava saber qui hi havia al darrere. Suposo que tampoc deu interessar a la major part de la societat espanyola saber quines relacions hi havia entre el CNI, la Policia Nacional i l’Imam de Ripoll. Perquè el que passa a Catalunya i saber la veritat sobre el que passa aquí, no importa. Deu ser que els catalans som gent de segona i per això tot és vàlid per ells contra nosaltres. Tot serveix per obtenir vots amb l’odi cap a una minoria nacional perseguida des de fa segles.Fins i tot els serveix aprofitar-se dels tribunals per coartar el poder legislatiu i així trinxar l’Estatut, anul·lar lleis, perseguir polítics, activistes, cantants… i tots s’hi posen d’acord o s’hi posen de perfil, com alguns progressistes espanyols diuen que tot això “els cau molt lluny”.
Però ai… que resulta que el monstre se’ls ha fet tan gran que arriba un punt que no el poden controlar i ves per on, actuen contra el mateix poder legislatiu espanyol, a instàncies del partit fundat per ministres del franquisme. El mateix partit que vol posar jutges a controlar sales de l’Audiència Nacional o del Tribunal Suprem per la porta del darrere.
I ara resulta que l’esquerra espanyola s’escandalitza per com actua el poder judicial contra el poder legislatiu, mentre fa anys que ho aplaudeixen amb les orelles quan succeeix a Catalunya. Democràcia consolidada i plural… i segur que tothom hi posaria la mà al foc!
Llavors, t’apareixen amb allò que no podíem decidir lliurement el nostre futur perquè ens saltàvem una constitució, la qual no va ser votada per la majoria de catalans que vivim, però que a més, va ser aprovada sota amenaça militar i amb articles imposats per aquest col·lectiu, tal com han reconegut alguns d’aquells “pares de la constitució”. Una constitució tan plural que, per una banda reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles, però per l’altre, el nega a Catalunya, Països Catalans, Euskal Herria… això sí, tants patriotes que surten a reclamar l’espanyolitat de Gibraltar, que malgrat que ha votat en referèndum NO ser espanyols, volen sotmetre tant sí com no. El vell supremacisme i colonialisme castellà que somnia liquidar la identitat nacional catalana, però també la basca i la gallega. Per tenir aquella Espanya uniforme que tant anhelen des de fa segles.
Però el més preocupant de tot és com alguns polítics “independentistes” els blanquegen i els pinten com a bons, sigui dreta o esquerra espanyola. Independentistes que governen el nostre país desmantellant dia rere dia el que hem aconseguit i que ha costat exili, presó, repressió… que ha costat la salut i la integritat física de les persones. I tot això, per què? Per poder governar l’autonomia? Per tenir la presidència d’una administració regional sense cap mena de poder on els alts tribunals poden potinejar i censurar tot el que es decideix? No era això, companys.
Només espero que el poble català, però també els altres pobles que viuen sota l’opressió de Castella des de fa segles, reaccionin abans no sigui massa tard. Perquè ens maten la llengua, la cultura, el país… ens roben, ens espolien, ens vulneren drets fonamentals. I ens ho mirem des de casa. Sabem que Espanya no és un país com els altres. A França, la revolució la va fer el poble. A Itàlia, va ser el poble el que va penjar Mussolini. A Espanya, el poble es va quedar al sofà esperant que Franco morís (que no el franquisme que dura fins el dia d’avui), el poble on les revolucions les han fet els militars. El poble que tolera la corrupció sense que ningú pagui ni dimiteixi. El poble que mentre tingui futbol o toros, una cerveseta fresca i alguna “ajudeta” per cobrar sense treballar, es conforma i és feliç. Ah, i recordar-los constantment que els dolents són els catalans. Que tot és culpa nostra.
I així, els rics i poderosos cada cop són més rics i poderosos, els polítics es col·loquen a les elèctriques, a les energètiques… mentre a les famílies més vulnerables els tallen la llum o els fan fora de casa… Deu ser allò de “Spain is different” i la democràcia consolidada no deixa de ser un franquisme perenne.
