Un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle XX, Karl Popper, va plantejar durant la Segona Guerra Mundial una de les aportacions que crec més actuals pel que fa a la lluita contra els totalitarismes: la paradoxa de la tolerància. En el seu llibre La societat oberta i els seus enemics, presentava la tolerància com una cosa a protegir, reclamant el dret a prohibir les concepcions extremadament intolerants per tal de preservar-la. Si no ho ha fet ja, i des de la meva humil posició, li recomano a Pere Aragonès que revisi les reflexions d’aquest autor.
I és que avui m’ha sorprès moltíssim que el vicepresident de la Generalitat hagi reivindicat el dret a manifestació de Vox dient que “no m’agrada gens, però defensaré que es puguin manifestar i fer els seus actes”. Entendria perfectament (i, de fet, hi estaria d’acord) que defensés això amb totes les opcions polítiques que -a diferència de la formació de Santiago Abascal- no siguin inequívocament feixistes però, com deia Popper, “la tolerància il·limitada conduirà a la desaparició de la tolerància”.
“Si estenem la tolerància il·limitada i tots aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per a defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament amb ells, de la tolerància”, escrivia. I recomano que el tinguem present, sobretot tenint en compte l’auge de la ultradreta a l’Estat espanyol en relació amb les paraules del filòsof quan defensa que no sempre “hem d’impedir l’expressió de concepcions filosòfiques intolerants; mentre puguem contrarestar-les mitjançant arguments racionals i mantenir-les en escac davant l’opinió pública”. Pel que ha passat a Andalusia, sembla que ja no estem en aquest escenari.
