La cortesia política sempre m’ha semblat signe d’intel·ligència. Es poden tenir amics de diversos colors, que és una manera d’admetre que tothom té dret a estar equivocat, fins i tot un mateix. Hi ha un tòpic cunyat que diu que els diputats s’esbatussen des del faristol dels parlaments però que després se’n van a prendre copes subvencionades als bars de la cambra. Tampoc cal arribar a conceptes tan importants com el d’amistat: n’hi ha prou no anant ni més ni menys enllà del respecte mutu. El contrari d’aquest punt de vista és el fanatisme del que veu en l’oponent indefectiblement un enemic, algú mogut per les males intencions a qui no es pot procurar ni un got d’aigua. No vol dir, és clar, que de barruts i malparits no n’hi hagi a casa dels altres. S’ha de ser conscient, però, que també n’hi ha prous a la casa pròpia.
El dinar entre Trias i Colau, que ha estat convenientment publicitat i fotografiat, podria entrar dins de la categoria d’aquesta mena de cortesia, encara que aquesta sol practicar-se menys de cara a la galeria. Els dos candidats a l’alcaldia de Barcelona podrien haver forjat una simpatia recíproca anys enrere, enmig de les escaramusses electorals. Tal afecte és tota una novetat, si tenim en compte que Trias s’escarrassava a explicar sempre que no s’havia sentit “ben tractat” pels Comuns, a qui acusava d’haver aprofitat la guerra bruta de les clavegueres de l’estat per usurpar-li el càrrec. Colau havia arribat a fer servir paraules molt gruixudes contra el seu comensal, a qui havia acusat de ser el representant de “la màfia”. Desqualificacions que no se solen fer servir quan es parla dels amics, ni d’algú amb qui aniries a dinar.
Ada Colau, arran de l’amistós àpat, ha explicat que considerava Xavier Trias com el seu “rival principal”, la qual cosa és tot un regal en plena cursa electoral. Així que després del tec, fins i tot hi va haver un obsequi en forma de titular. Tanta generositat és encomiable, si no haguéssim vist les enquestes ni els resultats de les eleccions de 2019. Sembla que Colau pateix per si el seu soci Collboni li passa a davant, o bé per si Ernest Maragall torna a guanyar les eleccions com va passar l’anterior vegada. Junts, que va quedar en cinquena posició i a gran distància dels dos primers classificats, encara té camp per córrer i no es disputa votants amb els Comuns. De fet, Trias ja ha apel·lat “als votants del PSC i ERC per fer fora Colau” de l’alcaldia de Barcelona, però sembla que no té cap interès en apropar-se als votants de l’alcaldessa.
Així, doncs, sembla ser que el dinar i les declaracions posteriors no anaven tant de fair play com d’ajudar-se mútuament intentant polaritzar artificialment les votacions. El menú del restaurant El Racó d’en Cesc, portava com a plat principal el peixet que Colau va donar a Trias.
