El coronavirus no és la única pandèmia que també mata a Catalunya.
Què en penseu d’uns 10.000 morts anuals de mitjana, un cada hora, a casa nostra? A mes d’altres greus patologies associades com el càncer de pulmó, laringe i a altres ubicacions, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), infart de miocardi i altres patologies cardíaques… 50% de mortalitat prematura. No sembla tan perillós com la Covid, però representa un dels principals, sinó el primer, factor de risc de mortalitat i morbiditat prematura. Es diu tabac.
No estem parlant sols dels efectes directes sobre els fumadors actius. En salut pública es parla de tabac de primera, segona, tercera i quarta mà. El tabac de primera mà es aquell que afecta directament al fumador actiu. El de segona mà és el que impacta, mitjançant el fum i els seus components sobre altres persones no fumadores. Quan parlem de fumadors passius ens referim a això. Ambdós son amplament coneguts i conegut el seu efecte nociu sobre la salut. El tabac de terra i quarta mà son més desconeguts. El tabac, en la seva combustió, genera múltiples productes que, a més dels efectes directes, impregna cortines, moquetes, tapisseries, etc. i aquestes substàncies impregnades són posteriorment respirades i absorbides per les persones, amb un especial efecte sobre els infants. És el tabac de tercera mà. A més dels seus efectes directes sobre la salut, el tabaquisme té un important efecte sobre l’entorn, no tan sols mitjançant els tòxics generats, sinó com a residus o altre tipus d’impacte. Una burilla tarda més de 25 anys en degradar-se i té capacitat de contaminar més de 5 litres d’aigua i aproximadament un 8% dels incendis forestals són conseqüència d’impactes relacionats amb el tabac (burilles enceses llençades…). És el tabac de quarta mà.
El fet és que, malgrat la majoria de les persones coneixen els efectes nocius del tabac i, que cada any, unes 60.000 persones a Catalunya deixen el tabac, cap a un 25% dels catalans majors de 16 anys son fumadors. Uns 8 milions de persones moren anualment pel tabac al mon. La covid n’ha produït, en un any i mig, aproximadament 3,6 milions de morts. Objectivament, el perill per la salut del tabac és molt superior a la covid o a la SIDA.
El curiós és la escassa reacció mediàtica i institucional a aquests fets, però, és que el tabac és també un negoci que, sols en màrqueting, mou un milió d’euros per hora. La indústria del tabac gasta uns 5.000 milions anuals en recerca i innovació per introduir i mantenir el tabaquisme al món. Aquesta indústria del tabac constantment es renova i engega nous productes i obre nous mercats. A Catalunya sols, la indústria del tabac mou més de 2.000 milions anuals d’euros. Cal lluitar amb tota la intensitat contra la Covid, però no podem deixar de lluitar contra el tabac que, a més, anualment es menja un 7,5% dels pressupost de la sanitat pública. I això son molts diners.
Cada 31 de maig es celebra el Dia Mundial Sense Tabac, promogut per la Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquest any té com a lema “Comprometeu-vos a deixar de fumar” i pretén impulsar la defensa de polítiques públiques fortes de cessació del consum de tabac, la promoció d’un major accés als serveis de cessació tabàquica i la sensibilització sobre les tàctiques de la indústria del tabac.
Creieu-me. Deixar de fumar és un bon negoci. A més de l’estalvi, la vostra salut ho agrairà ràpidament. En uns tres mesos d’abstinència la circulació i la funció pulmonar milloren espectacularment, la cardiopatia isquèmica, l’infart, i el risc de patir un ictus cau en picat en pocs anys i, després de 10- 15 anys, la taxa de mortalitat per càncer de pulmó es redueix a la meitat i el risc de malalties del cor és el mateix que un no fumador.
Vacunem-nos contra la Covid, però, per damunt de tot, deixem de fumar. Cal que tots els dies de l’any siguin un 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac.
Joan Guix
Exsecretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Medical Anthropology Research Centre. Universitat Rovira i Virgili.
