Aquest cap de setmana ha quedat clar que, tot i el festival de pactes dels partits independentistes amb els socialistes, el bloc del 155 continua funcionant quan cal. Per dir-ho d’alguna manera, que els independentistes hagin renunciat a fer un cordó sanitari contra els partits del 155, no ha impedit que aquests el facin contra els independentistes. L’han fet, sense anar més lluny, a la capital de Catalunya.
Que els partits perseguits pel 155 hagin continuat pactant amb els seus botxins, però, ha amagat una realitat potser més determinant. Estic parlant del fenomen dels electors catalanistes que varen deixar de votar el PSOE a les eleccions espanyoles. En efecte, durant l’ofensiva independentista de la dècada anterior, els votants varen fer un autèntic cordó popular als socialistes, abandonant el tradicional vot dual.
El vot dual va configurar durant dècades un escenari en què, a les eleccions catalanes, el bloc nacionalista i democràtic (de CiU fins al PSUC, per entendre’ns) treia invariablement entre el 55 i 60% dels vots. Mentrestant, els grans partits estatals (l’actual bloc del 155) aconseguien a Catalunya grans majories (d’entre el 50% i el 60%) a les eleccions espanyoles.
El vot dual de tota la vida (CiU-PSC, sobretot) s’explicava pel predomini de l’eix nacional a les eleccions catalanes i l’eix social a les espanyoles, de tal manera que un partit estatal podia guanyar les eleccions a Catalunya sistemàticament. Però tot va canviar amb el procés d’independència, que va fer emergir un cordó popular que feia impossible votar el PSC. Així és com els socialistes varen arribar a quedar en quart lloc a les eleccions del 2016.
El cordó popular al 155 va fer que els partits d’aquest bloc fossin incapaços de treure més del 40-43% en cap convocatòria electoral entre el 2015 i el 2021. De fet, la suma dels vots de PSOE, C’s, PP i Vox va ser molt estable durant tot un cicle de tres eleccions catalanes i quatre espanyoles. Tot i que no sempre guanyava el mateix partit, la suma total dels quatre partits no variava mai significativament.
El resultat de les eleccions del 23J encara és una incògnita. Però és obvi que els partits independentistes, conscientment o no, han erosionat el cordó popular que impedia el vot dual. La proliferació de pactes locals amb el PSC, i puntualment amb qualsevol partit unionista, sumat al suport que ERC i PDCat han donat al PSOE durant els últims 5 anys, ha permès la resurrecció dels socialistes catalans. Ara ja és molt possible que tornin a guanyar unes eleccions espanyoles després de 15 anys sense fer-ho.
La preeminència del conflicte nacional primer, i la repressió després, sostenien aquest cordó popular al 155. Per això és previsible que unes eleccions on el conflicte nacional sigui secundari i l’eix social torni al centre acabin afavorint el bloc del 155. De fet, per molt que ERC pensi que pot treure rèdits d’afegir-se al discurs “queveladreta!” del PSOE, la realitat és que la batalla esquerra-dreta només afavoreix el PSC.
Certament, una de les incògnites de les properes eleccions és fins a quin punt es mantindrà la baixa participació de les municipals. En aquest sentit, la campanya independentista per l’abstenció està tenint un important ressò. Però jo m’atreviria a dir que, després de la desfeta electoral de fa un mes, la principal amenaça de l’independentisme és el retorn del vot dual. Els electors que varen abandonar ERC especialment, són molt vulnerables a les consignes de vot útil per a frenar la dreta. Si fa no fa, com l’any 2008.
Així doncs, s’acaba el miratge dels últims cicles electorals. La rendició i la desmobilització poden haver permès el govern autonomista del 52%. Però és el resultat d’unes circumstàncies probablement irrepetibles. Per això tenim un govern extremadament feble i el partit que el presideix en caiguda lliure. Haver normalitzat el PSC-PSOE, haver tallat el cordó popular que els votants li havien imposat, no portarà res de bo. Tots els partits s’han guanyat allò que els passi. Però també ho patirà el país.
Fins aquí les lliçons. Tot això ja jo havíem advertit. Ara és hora de les dimissions.
(*) Josep Costa és politòleg i advocat.
Sr. Costa, aquí no dimitirà ningú. Sobre aquesta base toca a l’electorat moure fitxa un cop més. Però l’abstenció no és una bona tàctica, atès que regala el tauler de joc als supremacistes espanyols. El panorama actual als PPCC és desolador.
Cal cercar llistes alternatives que augmentin el vot escrutat i dificultin l’accés als partits tradicionals, tots, des dels 155 als que suposadament són els nostres però no saben que fer-ne del nostre vot.
Crec que no votar és no implicar-si i està mal fet. Votar és el que s’ha de fer, però fer-ho en clau espanyola és molt perillós i votar Junts o ERC és fer el tonto i no demostrar que estàs en contra de les polítiques que estan fent. Tot un dilema!
No votar, concientment, es implicarsi inclús mes que votar inconscientment
En aquest context l’únic que es pot fer que sigui útil és el vot amb la papereta de l’1 d’octubre. La resta perdre el temps. Molt infantil el vot en blanc que com és dir-los que ja ens està bé el que facin, uns i altres, els d’allà i els d’aquí. Promoure l’abstenció és una rucada perillosa perquè sempre juga a favor dels altres. Només amb una campanya forta pel vot de l’1 d’octubre seria possible accelerar el recanvi de lideratges i de partidisme miop que ens està asfixiant.
Jo prefereixo la feina que estan fent els exiliats, abans que la dels que per inconsciència, davant la situació, no van saber valorar el veritable servei al pais i van acabar a la presó fins que el rentat de cervell va acabar donant resultat fins i tot als que no van ser recluits i que després van scabar negant-ho tot i abraçant a les bases “salvadores” que encegats no van veure que eren “illes” perdudes
O sigui, aquesta formació sembla que encara està pagant l’hipoteca a eÑa per la seva llibertat, demostrant que ja no ens son vàlids ni fiables per ambdues raons, per ineptes i per venuts i que tots plegats ens haurem de mirat bé la papereta abans no la tornem a cagar. Ja seria ensopegar amb la mateixa pedra dues vegades
Doncs a mi em sembla que l’abstenció o el vot amb la papereta de l’1 O, és la millor opció. Els nostres partits, que s’autoproclamen independentistes i que han pactat amb qui els hi ha semblat millor en a les municipals , són capaços de fer el mateix al congreso, dient que ve el papus: PP i VOX, que ens tractaran igual com ho han fet el PSOE i el PP, quan els hi ha convingut, com l’exemple més recent, les municipals a Barcelona
Ah, I m’oblidava del partit de la Colau
El cinturó per escanyar Catalunya està muntat des del 2010, a l’època del Rubalcaba, I si els hi seguim el joc continuarà i continuarà
La millor manera de provocar dimissions, ès votant al partit que cadascú pensi que ès el millor per plantar-se davant l’opressor, i aquest no ès pas el de l’actual Govern de Catalunya.
Votar en blanc ès una pèrdua de vot ja que afavoreix als partits majoritaris igual que no anar a votar i el vot nul, cadascú se’l interpreta a la seva conveniència per inconcreció.