L’espectacle organitzat al voltant de dues cases ocupades a la Bonanova de Barcelona fa una flaire d’electoralisme i d’intent de manipulació que espanta. Són dos immobles que porten anys en aquesta situació i, casualment, es veu que s’han de desallotjar just quan comença la campanya per a les municipals.
A algú li interessa que es generi un conflicte greu que es reflecteixi en el resultat de les votacions. La presència de l’empresa Desokupa, coneguda pels seus vincles amb l’extrema dreta i pels seus mètodes que voregen els límits de la legalitat, ajuda a corroborar aquesta sospita. Potser no sabrem mai qui els ha pagat, però ens ho podem figurar, ho podem intuir.
La història ho té tot: unes cases ocupades en un barri de classe alta, un relat que serveix per estigmatitzar l’esquerra -especialment a l’actual alcaldessa de Barcelona- i l’extrema dreta al carrer per escalfar l’ambient. Una curiosa marxa formada per quinquis i cayetanos es passejava ahir amb pancartes de Vox cridant insults pels carrers de la part alta de Barcelona, recordant-nos aquelles manifestacions espanyolistes que es van produir durant els moments més tensos del procés i que sempre sortien de més amunt de la Diagonal, mentre que els diaris de Madrid intentaven vendre la moto que això de la independència era cosa de “la burgesia catalana”.
Ara la premsa del règim també hi juga el seu paper, alimentant la polèmica. Es tracta de presentar la ciutat com la capital del caos. Si fa quatre anys els poders fàctics ja van fer una operació per evitar que Maragall arribés a l’alcaldia i van optar per Colau com a mal menor -amb l’inestimable ajuda de Manuel Valls-, ara apugen l’aposta.
Tinguem clar que el que busquen amb tot això no és una alcaldia per Vox, ni pel PP, ni per Ciutadans. Saben que això és impossible: es tracta que qui en surti reforçat sigui Jaume Collboni, amb el PSC com a gran partit conservador i garant del sistema a Catalunya. Ada Colau va prestar-s’hi el 2019. La lliçó per a ella és que “tal faràs, tal trobaràs”. Veurem, també, quin paper acaba jugant Trias en tota aquesta maniobra. De moment no sembla que s’hi senti gaire incòmode.
