Els partits i les entitats que van convocar la roda de premsa a Brussel·les per denunciar l’escandalós cas d’espionatge d’estat, feia dies, o fins i tot setmanes, que sabien que l’afer sortiria a la llum pública, un afer que els afecta a tots per igual, amb el llistat de més de 60 persones implicades, vinculades a l’independentisme.
Sabien, a més, que la investigació era contundent i que, sense cap excusa possible, posava el govern espanyol “més progressista de la història” sota els focus d’un monumental escàndol de nivell mundial. Però, malgrat la potència de la foto de tots junts en un acte al Parlament Europeu, la realitat i el contingut de la roda de premsa va ser bastant decebedora: ni tan sols davant d’un escàndol com aquest va ser possible articular una reacció valenta, unitària i contundent, que ens tornés a posicionar davant el món per mostrar que el conflicte de la minoria nacional catalana continua vigent i que Espanya no tan sols no vol negociar sinó que vol imposar-se per tots els mitjans, legals i il·legals, com ho ha fet a través d’aquest intolerable joc brut.
El president Aragonès ha exigit a Pedro Sánchez que clarifiqui què ha passat i n’assumeixi la responsabilitat, i tot apunta que aquest greu comportament de les clavegueres de l’Estat quedaran en no res, que la resposta és negar-ho tot, tenir la barra de dir que donar explicacions “vulnera la llei”, ja que “són actuacions secretes” i, per sota el nas, no tan sols no reconèixer res sinó fer-ne bandera, que “l’Estat bé s’ha de defensar”.
I què farem? No serveix de res “exigir assumpció de responsabilitats” que, a Espanya no en saben d’això, no saben què és “assumir responsabilitats”. A Espanya no dimiteix ningú, i especialment si del que es tracta és de protegir la “sagrada unitat de l’Estat”, com va quedar clar en la declaració del poder judicial en el sentit que per preservar-la “tot s’hi valia” ja que era el puntal mateix de l’existència de l’Estat i de les seves lleis. Per tant, la pregunta és: què farem davant el silenci del govern “més progressista de la història?”
Cal un acord unitari independentista que estableixi el full de ruta per guanyar l’embat contra l’estat opressor espanyol i, si amb aquest informe internacional sobre l’escàndol de les males praxis d’un govern no som capaços de fer-ho, tenim un greu problema de lideratges en aquest país nostre.
Permeteu-nos un petit llistat de mesures senzilles i immediates a prendre davant d’aquest espionatge massiu:
No organitzar uns JJOO espanyols
Bloquejar les iniciatives del govern espanyol al Congrés i Senat
No assistir a cap acte on hi participin la monarquia espanyola i el govern espanyol
Trencar els acords amb el PSOE i el PSC als ens supramunicipals, començant per la Diputació de Barcelona, i també en els ajuntaments del país que en tinguin per recuperar aquestes institucions amb grans acords independentistes
