Després de més de quinze anys des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, encara tenim pendent saber com han de condicionar els usos lingüístics de les universitats catalanes els pocs articles que l’Estatut dedica a la política lingüística universitària. Cap responsable governamental en matèria de política universitària o de política lingüística s’ha interessant per fer un mínim desplegament d’aquests articles, i tampoc s’ha donat continuïtat als articles sobre política lingüística universitària de la Llei de política lingüística del 1998, que ja té més de 24 anys, o de la Llei d’universitats de Catalunya del 2003, que ja en té 19. Conseqüència greu d’aquesta lleugeresa governamental: desconeixem com s’ha de garantir el dret dels alumnes universitaris a rebre l’ensenyament en català i què implica que el català s’hagi d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge a les universitats.
L’article 6.1 de l’Estatut afirma, genèricament, que el català és “la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”. I, en coherència amb aquest principi, l’article 35.1 afegeix, d’una banda, que “totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català” i reitera, d’una altra, que “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari”. Quines implicacions té l’article 35.1 de l’Estatut en la docència universitària? Doncs no ho sabem i, encara més greu, ningú ho ha volgut saber, malgrat que, bàsicament, estem parlant de drets que tenen els alumnes. I quan es desconeixen quins són els drets a protegir, estem deixant pas a la seva vulneració sistemàtica, que, en el cas dels drets lingüístics dels alumnes, és el que passa des de fa molts i molts anys.
Tenir dret a rebre l’ensenyament universitari en llengua catalana vol dir que els alumnes tenen dret a rebre la docència dels graus íntegrament en català? Vol dir que l’educació superior pública ha de garantir que qualsevol grau tingui alguna oferta íntegrament en català? Per als actuals rectors de les universitats públiques catalanes ha de ser així. Efectivament, els vuit rectors de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) van signar, el 30 de juny del 2021, un compromís (Compromís contra la crisi educativa) que diu textualment: “Garantir que, en el marc de l’ACUP, tots els estudis de grau es puguin cursar íntegrament en català, a excepció dels graus interuniversitaris establerts amb universitats de fora del marc de l’ACUP o que, per la seva naturalesa, siguin cursats íntegrament en una altra llengua estrangera”. La claredat dels rectors contrasta amb l’obscuritat governamental que fins ara hi ha hagut sobre aquesta qüestió i ajuda, sens dubte, a concretar l’abast del dret dels alumnes universitaris a rebre l’ensenyament en català reconegut a l’Estatut d’autonomia. Ara cal interpel·lar les conselleries que tenen competències en matèria d’universitats i de llengua, identificar els graus que encara no es poden cursar íntegrament en català i corregir aquesta situació. Hi haurà feina perquè de l’actual oferta que hi ha a Catalunya de 545 graus no crec que arribin a una vintena els que es poden fer íntegrament en català.
Quan l’article 35.1 de l’Estatut diu que “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari” vol dir que els actuals percentatges de docència en català que hi ha a les universitats ja són els òptims, o cal incrementar-los? Ja és suficient que, segons dades de la Conselleria de Recerca i Universitats, el 70% de les assignatures (no pas dels grups ni de les hores de classe) dels graus del sistema universitari s’imparteixin en llengua catalana? El Departament de Recerca i Universitats respon que comparteix el criteri dels rectors de l’ACUP, que, en l’esmentat compromís contra la crisi educativa, es van comprometre a garantir “un mínim del 80% en català de la docència de cada grau”. Ara caldrà que rectors i conselleria donin les instruccions necessàries per assolir aquest percentatge, que diuen que ha de ser mínim i que ens permetrà identificar el mandat estatutari i assegurar que el català sigui efectivament llengua vehicular i d’aprenentatge de les universitats.
I els màsters també formen part d’aquell ensenyament universitari que els alumnes tenen dret a rebre en català i on s’ha d’utilitzar normalment el català com a llengua vehicular? Ara, segons la conselleria, el 40% de les assignatures dels màsters del sistema universitari de Catalunya es fan en llengua catalana i, per tant, aquí encara hi ha molt de marge d’increment. En aquest punt també tenim un pronunciament dels rectors de l’ACUP que té el suport de la Conselleria de Recerca i Universitats: aspirar a un 80% de la docència en català en els màsters, sempre que, això sí, es garanteixi “un equilibri raonable entre el català i els altres idiomes”. També s’hauran d’adoptar mesures per assolir aquest objectiu.
Finalment, totes les universitats del sistema universitari de Catalunya i la Conselleria de Recerca i Universitats són plenament conscients que, per garantir els drets lingüístics dels estudiants, també és fonamental que coneguin l’idioma en què s’impartiran les diverses assignatures abans de matricular-se i, sobretot, que aquest idioma es respecti sempre. Si bé en els darrers vint anys s’ha avançat força en transparència i seguretat lingüístiques, encara hi ha alguns professors que no respecten la llengua enunciada i que s’obstinen en l’error de vulnerar un dels drets lingüístics més bàsics que tenen els nostres estudiants.
El Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya que està impulsant la conselleria haurà d’abordar totes aquestes qüestions relacionades amb la presència del català a la docència. Estic convençut que, tenint en compte d’on venim i on som, les universitats agrairan que hi hagi criteris clars, consensuats i, sobretot, respectuosos amb els compromisos adoptats pels rectors en defensa dels drets lingüístics dels estudiants.
