L’objectiu de la nació espanyola ha estat, des de sempre, suprimir tots els elements que puguin qüestionar la seva supremacia. A Catalunya ho sabem perfectament des del 1714. El darrer capítol d’aquesta aniquilació l’estem vivint des de l’1 d’octubre de 2017. L’Estat espanyol no ha dubtat en lluitar per assegurar la seva supremacia en tot el territori, fent servir tot el seu poder. “Todo por la patria” és el seu lema. I quan diuen “todo” vol dir “todo”, sense importar passar per sobre de principis democràtics i dels drets humans que queden subordinats a la pàtria, la seva.
El FC Barcelona és, a ulls del món, l’element més conegut de Catalunya. L’eslògan que podem llegir a la grada ho expressa eloqüentment: “Més que un club”. L’Estat espanyol ho sap perfectament i ho ha sabut sempre. Ho sap des que el Camp Nou es va manifestar al 1925 contra la dictadura de Primo de Rivera, que va acabar amb el camp clausurat i el president Joan Gamper exiliat. Sense oblidar que el president Josep Sunyol va ser afusellat pels feixistes espanyols l’any 1936.
Tot i no haver viscut el robatori del fitxatge de Di Stefano pel R Madrid, sí que tinc una edat i, criat a Les Corts, vaig veure molt futbol i molts arbitratges al Madrid (de futbol i de bàsquet) on tots donàvem per assumida la clara tendenciositat dels col·legiats a favor del “equipo del gobierno”. Amb l’arribada de Johan Cruyff i la seva clara actitud contrària al “régimen”, va canviar la mentalitat perdedora del culer. Vam aprendre que per guanyar no n’hi havia prou amb defensar-se sinó que el més important era un bon atac. Vam deixar d’aixecar recopes i vam començar a voler aixecar copes d’Europa. Aquesta mentalitat guanyadora del culer, poc a poc va anar impregnant la societat catala, derrotista de mena des del 1714, i vam començar a aprendre que davant d’un Estat intransigent no serveix de res defensar-se bé, sinó que per guanyar, cal passar a l’atac. El moment culminant el vam viure l’1 d’octubre de 2017 on vam guanyar perquè vam anar a l’atac.
Ara, veiem que el FC Barcelona ha tornat a ser objectiu de l’Estat, com a símbol de país. Un cop foragitat Messi, que ajudava a la seva projecció internacional, toca posar en estocada el club presidit per Joan Laporta. El cas Negraira, des del meu punt de vista, ha estat amplificat i distorsionat des de mitjans espanyols per destruir el Barça. Amb les dades que han transcendit a data d’avui, jo només veig que el club va contracta una empresa experta en qüestions d’arbitratge. Aquesta empresa era d’una persona amb experiència per haver estat ex àrbitre de futbol, el senyor Enríquez Negreira. Francament, fins aquí no veig res estrany. En tot cas, si pel seu càrrec de vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, el senyor Negreira ha incorregut en alguna incompatibilitat o ha fet alguna utilització il·lícita dels seus diners, serà aquest qui haurà de respondre d’aquestes irregularitats, no pas el FC Barcelona. Tenint en compte que aquest comitè d’àrbitres depèn del President de la Real Federació Espanyola de Futbol, hauria de ser sobre el senyor Rubiales sobre qui es posés el focus, no sobre el senyor Laporta que va actuar honestament.
Espero que el FC Barcelona no es limiti a defensar-se i passi, de forma immediata, a l’atac amb tots aquells que han tacat l’escut del nostre club. És la única via per guanyar.
