Al Banc d’Espanya de la Plaça de Catalunya de Barcelona hi ha una gran pancarta que diu “Canvieu pessetes per euros fins el 30 de juny de 2021”. He mirat al web del Banc per saber quins bitllets es canviaven i hi diu: “Como norma general, se cambiarán todos los billetes posteriores al año 1939. En su caso, los billetes emitidos entre 1936 y 1939 también pueden ser objeto de cambio tras ser analizados por los expertos del Banco de España”.
M’ha intrigat la referencia a que els bitllets emesos entre el 1936 al 1939 els havien d’analitzar experts del Banc d’Espanya. Quins eren els criteris que aplicaven aquests “experts”. Era estrany ja que un banc central aplica criteris legals d’emissió de moneda i per tant s’havia de referir a normes concretes d’emissió i circulació de moneda objectives i no a la valoració d’un expert. A més, experts en que?.
Davant del dubte he telefonat al banc i li he dit a la senyora que m’ha atès que tenia uns bitllets de 1937 i que els volia canviar, i si em podria dir quins criteris aplicaven els experts. Molt amablement m’ha dit. Només es canvien els bitllets que va emetre el govern de Franco que són els que el 1939 eren és únics reconeguts pel govern d’Espanya ja que els republicans van ser declarats il·legals per Franco.
És realment astorador com l’Estat practica la desmemòria ja que amaga amb un eufemisme el fet que, avui després de 46 anys de la mort del dictador, només reconeix com a vàlids els bitllets emesos pels franquistes durant la guerra. Es consideren encara avui il·legals els del Banc d’Espanya republicà i els emesos en temps de guerra per la Generalitat de 2,5, 5 i 10 ptes.
A banda del fet que s’amagui la informació amb aquest eufemisme parlant de l’anàlisi dels experts, és absolutament injustificable que un estat que es diu democràtic i un govern que es diu el de més esquerres, segueixi aplicant només les lleis franquistes d’emissió de moneda dictades des de la llei de 12 de novembre del 1936 fins l’ordre d’abril de 1940. Aquestes normes que declarava la única validesa de la moneda franquista, quan el legal emissor era la República i no els sublevats.
En els temps de guerra els franquistes, als partidaris del règim se’ls permetia el bescanvi, però en els darrers temps de guerra i quan va ser ocupada Catalunya es va obligar a lliurar la moneda republicana al Banc d’espanya amb amenaça de qui no ho fes se’l podia processar per un tribunal de delictes monetaris per delicte de contraban. Això va fer que les famílies catalanes, un cop acabada la guerra, es van quedar sense estalvis. Aquesta moneda requisada als republicans “desafectos” mai ha volgut ser bescanviada pel banc d’Espanya. Algunes famílies que en van guardar d’amagada es troben que encara avui es considera il·legal. Jo em pregunto que, com que es considera vigents les normes franquistes encara els podrien processar.
El Banc d’Espanya té una relació personalitzada de totes les entregues i les quantitats, i moltes famílies d’afectats encara conserven el rebuts de les entregues que els van obligar a fer.
És a dir que l’actual govern encara manté aquelles normes penalitzadores de les normes fetes per castigar econòmicament els dissidents que seguien donant suport a la República. Una eina de repressió per motius polítics. Aquest govern considera encara il·legítim el govern de la República, quan de fet que era qui emetia moneda d’acord amb les normes legals republicanes, que determinaven els bitllets de curs legal, de la pesseta, una moneda que era reconeguda internacionalment que a més eren reconeguts com a divisa en l’àmbit internacional fins la caiguda de la república.
Jo tenia entès que la Constitució tenia una norma que derogava totes les disposicions que s’hi oposessin. I havia pensat que es referia a normes discriminatòries i de persecució política com les de la moneda franquista. Si és així no es pot entendre que encara es considerin vigents les normes dictades pels franquistes en perjudici de la ciutadania republicana com les de la moneda. De fet avui encara es discrimina a les famílies republicanes que van ser obligats a lliurar els bitllets emesos per la República i la Generalitat respecte a les que tenien moneda franquista.
Com a mínim, des d’avui s’hauria de considerar bescanviable també la moneda republicana, però el Banc d’Espanya que és un òrgan del govern de l’Estat segueix defensant la totalitat de l’ordenament franquista.
Tot això ens porta a veure la realitat d’on som. El govern de l’Estat fa servir la Memòria Històrica com una eina de propaganda, per a tapar vergonyes, fent declaracions i moixigangues com la feta amb el cadàver de Franco, quan després ignora i menysté les víctimes de la repressió política que encara avui són discriminades i per tant manté els efectes de la repressió. Pablo de Greiff relator de les Nacions Unides en l’informe que va fer el 2015, va fer una llarga llista d’accions de reparació de les víctimes del franquisme que tenia pendents de fer el govern de l’Estat, entre els que hi havia la restitució de les confiscacions de béns, com les de la moneda de curs legal no facciós.
Cal que l’estat bescanvií la moneda republicana i que retorni amb euros la moneda que van fer lliurar a moltes famílies catalanes el 1939 en ser ocupat el nostre país.
El més greu de tot això, és que es posa en evidència, tot i que es vol amagar amb eufemismes, que l’estat actual manté el seu lligam indissoluble i sense fissures amb el règim i l’ordenament franquista. Sobretot manté vigents i aplica normes fetes en represàlia a les famílies que érem i som republicanes catalanes.
Fins que tombem el règim del 78 i restablim la república catalana, que va ser proclamada ara farà noranta anys, ací no es pot parlar de democràcia “plena” ja que no es respecten els drets més elementals.
Pep Cruanyes i Tor
Advocat i Historiador.
