Novament reneix el debat sobre si les pròximes eleccions han de considerar-se “plebiscitàries”, condicionant un nou embat del procés independentista a que els partits que l’impulsen rebin més del 50% de vots.
Una primer qüestió és si realment té sentit considerar plebiscitàries unes eleccions parlamentàries. En efecte, la llei electoral està basada en la comptabilitat d’escons, que no pas de vots, no havent-hi una proporcionalitat entre les dues. Això fa que, si més no una part, de l’electorat adapti el seu vot en funció d’aquesta fórmula, com ara amb l’anomenat vot útil o resignant-se a l’abstenció. En altres paraules, l’electorat és ben conscient que a la fi no prima el nombre de vots sinó el d’escons i vota en conseqüència.
En el mateix sentit, és dubtosa la identificació entre vot independentista i vot a partits independentistes. Més ben dit, nombrosos estudis demostren percentatges significatius d’independentistes que voten partits que no s’auto-qualifiquen així, i també en sentit contrari De fet és del tot comprensible, ja que el vot es decideix no només per l’opció nacional sinó per un conjunt de paràmetres molt més ampli.
Tanmateix, bo i acceptant que la comptabilització de vots a partits independentistes sigui un paràmetre significatiu, cal denunciar que tradicionalment s’ha obviat un tema clau: en un plebiscit només es confronten els vots afirmatius i negatius, descomptant les abstencions i els vots en blanc. Contràriament, confrontar els vots a partits independentistes amb tots els altres, és equivalent a considerar les abstencions i blancs com a vots negatius. En el nostre cas, a les eleccions de des-2017 gairebé el 9% de vots corresponien a partits no alineats en cap dels dos blocs pro/anti independència. Malgrat això, se’ls ha vingut contraposant al ben conegut 47’5% de vots a partits independentistes, mentre que si es comptabilitzen adequadament com abstencions o en blanc, aquest percentatge puja per sobre del 52%. I encara més en eleccions posteriors.
Val a dir que l’error prové del mateix bàndol independentista (parlamentaris, opinadors, mitjans de comunicació…) i que per tant cal esmenar-lo en les eleccions de feb-2021. En tot cas, si bé hem d’aspirar a millorar aquest percentatge, de cap manera hem d’acceptar que encara tinguem pendent guanyar el suposat plebiscit d’unes eleccions parlamentàries: ja ho hem fet!
Potser fora millor acceptar d’una vegada per totes que la única condició imprescindible per rellançar el procés és una nova majoria independentista al Parlament, alhora que aspirem a millorar-la i més en general a ampliar el suport social a la implantació de la República Catalana.
*El col•lectiu Exigents està format per:
Josep Ferrer, Pere Pugès i Dorca, Alícia Casals, Enric de Vilalta, Jaume Marfany Segalés, Joan Carles Roca, Joan Contijoch, Joan Guarch, Jordi Manyà, Josep Lluís Fernàndez, Pere Oriol Costa Badía, Rosa Mª Quintana Tomàs, Rosa Maria Dumenjó, Virgili Delgado, Miquel Strubell i Trueta, Victor Cucurull, Lluis de Carreras, Ricard Domingo, Marius Calvet
