Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024
Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024

Eixamplar la base

-Publicitat-

Ho he tornat a sentir. Aquest cop per part del Joan Tardà en un tuit que diu literlament: “Com més ample sigui el camí que hem de construir per arribar a la victòria, més drecera farà perquè no només hi cabran els independentistes convençuts”. D’entrada la imatge sembla engrescadora (i amb això juga) al imaginar-nos un camí pel que cada cop hi circula més gent perquè es va ampliant. A mi, francament, em recorda a la pel·lícula Forrest Gump, quan el Tom Hanks, alliberant-se de les seves pròtesis a les cames, comença a córrer indefinidament. Cada cop més gent s’engresca a acompanyar-lo i s’afegeixen a córrer amb ell perquè el veuen molt decidit i determinat. Ningú no en té ni punyetera idea de cap a on van (confien cegament en el seu líder) però la massa està il·lusionada amb la idea de córrer tots junts, més i més gent, en la mateixa direcció. Fins que un dia al líder se l’eixampla alguna altra cosa diferent a la base i deixa de córrer. Aleshores és quan s’adonen de lo absurd de la seva acció. I aquest és justament el principal problema del concepte “eixamplar la base”. Eixamplar no és pas la finalitat. La finalitat és assolir de facto la independència. Aquesta és (ho hauria de ser) la primera bandera que haurien d’hissar els dirigents del partit en coherència amb el principal objectiu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

I és que allò important no és l’amplada de la via. A Espanya, recordem, totes les autopistes segueixen un esquema radial que les condueix de pet a Madrid. Per tant, més que fixar-nos en l’amplada de la via, cal fixar-se en el lloc que ens porta el camí que hem iniciat. Hauríem d’estar explicant (i fent) quina ruta seguirem i quin és l’objectiu que perseguim.

-Continua després de la publicitat -
Et pot interessar  Junqueras dona per fet el control del grup d'ERC al Parlament amb Capella, Elena i Jordi Albert

Però, a més, desitjaria saber què entén el senyor Tardà per “independentistes convençuts”. Està introduint categories entre independentistes, repartint carnets de millors i pitjors? Vol dir això que hem de deixar lloc a ERC a gent no convençuda de la independència? Si és així, ha de renunciar ERC al seus principis per a fer-los lloc? No seria més lògic que els “no convençuts” es busquessin altres partits “no convençuts” com ara Podem o PSC, o fins i tot PP o Ciutadans? Altrament, la base que estarem ampliant és la de “no convençuts”, és a dir la dels unionistes. No puc compartir aquesta estratègia.

La millor manera d’eixamplar la maleïda base no és renunciant als nostres objectius (o amagant-los darrera d’altres banderes per entabanar als “no convençuts” de la independència) sinó portant a terme amb fermesa i claredat el país cap a la República independent de Catalunya. Altrament, potser ampliem el camí, però a la primera sortida els “independentistes convençuts” abandonaran la ruta per agafar una altra més decidida. I sí, potser al final hi haurà més gent al camí ampliat, no ho nego pas, però el que no podrem dir és que aquests siguin independentistes. El que quedarà serà una munió de corredors ocupant tota l’AP2 de banda a banda que, com a Forrest Gump guiats pel seu líder, travessaran els Monegros i quan ja sigui massa tard s’adonaran que la seva destinació final és el quilòmetre zero de la mateixa Puerta del Sol de Madrid.

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió