Llegia aquest tuit de Pablo Echenique (Podem) i no he pogut resistir-me.
Que sepas que un tipo puede ir a un juzgado a acusarte de un montón de delitos sin ninguna prueba, decir que se basa en “rumorología” y entonces te abren un extenso juicio y dedican horas de TV a decir que eres culpable.
¡Que no! ¡Es broma! Eso sólo te pasa si eres de PODEMOS.
— Pablo Echenique (@pnique) August 13, 2020
En Pablo tracta de fer entendre que la persecució que estan patint a la formació morada és deguda, precisament, per ser qui són i, sincerament, hi estic molt d’acord. Tot el que estem veient aquests dies és això: nua i crua persecució basada en rumors i xiuxiueigs. Ja es veurà en què acaba tot això, però de moment, amb el que hi ha sobre la taula, ja podem dir que la majoria dels mitjans de comunicació estan fent el que fan sempre: carregar fort, més per esport que no per rigor informatiu.
Perquè, de moment, la denúncia que ha posat el que va ser advocat de Podem no es fonamenta en cap prova, en cap document, en res de res. Segons la seva declaració al jutge, assenyala i acusa basant-se en comentaris, a rumors, a allò que uns o altres podien haver dit. I, de moment, no hi ha proves de res.
En la meva opinió, és bastant evident que aquí hi ha tot un embull muntat per fer caure Podem del Govern. El que no tinc clar és fins on arriben les xarxes per fer-ho possible. Sens dubte, és evident la col·laboració absoluta d’alguns mitjans, d’alguns periodistes i l’actitud més que qüestionable d’alguns polítics.
Només hi ha una cosa en què aquesta vegada no puc estar d’acord amb Echenique. Ens vol donar a entendre que això només els passa a ells, als seguidors d’Iglesias. I no és veritat. Fins al moment en què no s’adonin que en aquest vaixell hi ha moltíssimes més persones, no aconseguirem plantar cara adequadament el problema que, al meu entendre, hi ha de fons.
Hi ha moltíssims casos judicials que no s’han sustentat en proves sinó que s’han sustentat en versions sense que res no les sustenti. S’ha perseguit gent, s’ha condemnat, s’han denunciat pràctiques absolutament il·legals per “investigar” els oponents polítics com, per exemple als que defensen idees com la independència d’alguna de les nacions de l’Estat espanyol, als republicans de Madrid, de Castella, als comunistes … S’ha demostrat ja en alguns casos que els procediments no s’han fet de manera justa, que s’han dictat condemnes sense respectar els principis més fonamentals: ha calgut que ho digui el Tribunal Europeu de Drets Humans en més d’una ocasió.
Si Echenique hagués donat una ullada al que ha estat el judici als líders polítics catalans, s’adonaria que aquesta persecució no va només per als de Podem. Això està passant, contínuament i el més trist és que no ha deixat de passar.
Si Echenique hagués seguit el procés als xavals d’Alsasua, s’hauria adonat de com no només van darrere de Podem.
Si Echenique hagués conegut Tamara Carrasco, sabria que ella no és de Podem, però la persecució que li han fet ha estat encara molt més brutal.
Podria seguir amb aquest llistat però per desgràcia no tindria espai suficient per relatar tots i cada un dels casos en què a la justícia no se l’ha vist per enlloc. Seria ja hora que Podem, que ho està vivint en primera persona, reconegui d’una vegada per totes el problema que tenim tots els demòcrates que, sense ser de cap partit, sense tenir una bandera determinada, considerem que cal unir-se davant aquestes barbaritats. El primer és identificar allò que no funciona, generar la unitat necessària per resoldre-ho i assumir que, encara que no estiguem d’acord en tot, en allò en el que sí que ho estem, estem perdent el temps per no actuar.
Podem hauria d’actuar de manera contundent i posicionar-se d’una vegada i sense dobles sentits, sense que “els agafi lluny”, amb totes les aberracions que s’estan cometent en aquest Estat. Perquè, per això van venir, oi? I no, no és que siguin ells la diana, l’únic enemic a abatre: és que ells van venir per, precisament, intentar que mai ningú no sigui diana ni se’l vulgui abatre d’aquestes maneres.
