Si la CUP no muta els acords signats amb ERC, el govern de Pere Aragonès té dos anys per fer una bona gestió i, sobretot, l’independentisme té aquest mateix temps per pactar un full de ruta estratègic que ens faci possible guanyar la independència.
Al pacte acordat amb els republicans, la CUP ha fet entrar una clàusula de salvaguarda que li permet remugar en qualsevol moment. Si, com tothom sap, respecte a l’amnistia i a l’autodeterminació, el govern espanyol no mourà fitxa en la taula de negociació, serà difícil aguantar aquests dos anys. I si els Mossos no modifiquen els seus plantejaments en temes de desnonaments i en la repressió a les manifestacions, i també si el nou govern segueix compareixent com acusació particular contra els manifestants, els dos anys també seran complicats, que la CUP tindrà la guillotina preparada. I també la tindran a punt si no arriben els diners suficients dels fons europeus i del finançament autonòmic. Els cupaires s’han reservat el dret a tallar l’acord quan ho considerin.
Davant d’aquesta situació, el govern de Pere Aragonès haurà de decidir si prepara l’embat o si intenta subsistir al més que evident fracàs que suposarà la taula de negociació, l’escassetat dels fons europeus que incrementarà l’espoli fiscal de Catalunya, sempre en augment.
A l’acte organitzat aquest dissabte a Figueres contra els que pateixen repressió pels talls a la Jonquera, el clam no va ser l’amnistia, com alguns ens volen fer creure: el clam va ser independència. Avui ja tothom sap que només la independència ens portarà l’amnistia per a tots els represaliats i que només la independència ens portarà a la llibertat.
La CUP ha posat un marge de dos anys. Aprofitem aquesta situació i tots junts, partits independentistes, entitats de la societat civil i tot el poble compromès preparem el necessari embat contra un govern espanyol que, tant hi fa que sigui d’esquerres o de dretes, no té cap solució democràtica per a Catalunya i el seu dret a la independència.
