Potser peco d’optimista, però, mentre els mossos espanyolistes fan el brètol sense control al carrer, a falta de poc més de vint-i-quatre hores per a una altra gran diada, veig molts motius per preveure que el 21-D de 2018 constituirà un èxit notable per a l’independentisme en diverses perspectives de lluita. Els nervis, per no dir directament l’histèria escenificada en ple debat parlamentari, de personatges com la líder de la ultradreta a Catalunya, denoten la consciència que la gran mobilització popular serà molt potent i que la imatge de l’Estat espanyol a Catalunya i al món continuarà rodolant cap avall, cada vegada, a més velocitat. L’ús de la violència policial, una vegada més, no li serà precisament d’una gran ajuda. Amb el desplegament de desenes de furgonetes a Salou va començar ahir la desfilada d’efectius policials al nostre país, molt d’ells, presents també a Catalunya en aquells mesos posteriors a l’octubre republicà. Sigui quina sigui la intensitat, el nivell de mobilització popular de divendres, dia laborable i lectiu, a hores d’ara ja podem dir que la imatge d’un “Gobierno” que ha de blindar-se, de reclamar la protecció de nou mil guardaespatlles per poder-se reunir, és la d’un Estat democràtic fallit. Si més no, en el seu control sobre la colònia rebel.
Tot i que el feixisme constitucional del 78 es deleix per obtenir imatges de violència que justifiquin nous passos repressius (les expectatives electorals de Ciudadanos viuen del manteniment d’una tensió identitària permanent), tot sembla indicar que, com ja van fer el 20-S, hauran de tornar a inventar-se-les en la seva gran factoria de ficció, de “fake-news”. La querella preventiva d’Amargadas i els seus haurà de ser doblement imaginativa. Segons sembla, les entitats, ben coordinades, han preparat una gran resposta conjunta, adequada a la provocació d’un “Gobierno” espanyol que ha decidit convertir l’aniversari de les eleccions il·legítimes del 155 en una nova ocasió per escarnir la colònia. Ni una sola proposta, ens porten, per a respectar el vot i els drets fonamentals dels catalans. Un país ingovernable. És això el que es trobaran divendres als carrers de Catalunya. El món comprovarà una vegada més que aquí hi som. Que la repressió no ha pogut amb nosaltres. Que 300 anys després de l’ocupació del primer Borbó continuem i continuarem plantant cara. Que tres segles després que Felip V ordenés arranar el barri de la Ribera, on és la Llotja de Mar, als seus propis habitants, encara no han pogut amb nosaltres. Al contrari, que estem molt més ben preparats que fa un any per a la revolta definitiva. Divendres, sortiu i gaudiu. Sense por. Serà un nou 1-O. Un tastet de victòria abans de l’adveniment de la República.
