Duc més de 25 anys defensant el nacionalisme en ponències o articles acadèmics i construint arguments per defensar l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Consider que estam guanyant la batalla intel·lectual contra aquesta idea retrògrada que el nacionalisme és intrínsecament excloent o antidemocràtic. Cada dia som més el que pensam que el nacionalisme pot ser un ideal igualitari, democratitzador i promotor de la llibertat individual i la justícia social.
La xenofòbia, entesa com a rebuig, odi o por als estrangers, que políticament es tradueix en la seua discriminació, no té res a veure amb el nacionalisme. També s’ha de diferenciar del debat sobre quines polítiques d’estrangeria són més adients en cada cas. Però en el desert intel·lectual que és la Catalunya post-procés hi ha qui pretén confondre les tres coses per legitimar la xenofòbia. No sé quanta gent són, però aprofitant els obscurs algoritmes de les xarxes socials es fan notar desacomplexadament i orgullosa.
Ho podria dir més fort però no més clar: la xenofòbia és immoral, inútil i tòxica. Cal combatre-la sense descans. És immoral perquè ataca els drets humans i la dignitat de les persones, perquè castiga col·lectivament grups de persones pel seu origen i perquè fa responsables els immigrants genèricament de problemes o conflictes que no són culpa seua. La xenofòbia també és inútil perquè no ofereix cap solució als problemes que imputa als estrangers, que sense migracions també existirien. I és tòxica perquè és contraproduent, fa malbé la convivència, distorsiona el debat polític i deslegitima qualsevol causa amb la que s’associa.
La dignitat humana i els drets universals que li són inherents són una conquesta relativament recent, incompleta encara, però irrenunciable. En deim drets humans perquè són incondicionals: no depenen del nostre passaport o del nostre lloc de residència. Els xenòfobs sovent s’omplen la boca de drets humans, però són capaços de negar-los als estrangers amb l’argument que al seu país d’origen no són respectats. Això és immoral perquè destrueix la mateixa noció de drets humans. La llibertat religiosa i de culte, per cert, és un d’aquests drets.
La xenofòbia destrueix un dret bàsic com és la presumpció d’innocència. Sota l’evident fal·làcia de “la majoria de delinqüents són estrangers, ergo la majoria d’estrangers són delinqüents” escampa la por i la sospita permanent cap a qualsevol persona identificable com a forana. La negació de la presumpció d’innocència individual es converteix així en un càstig col·lectiu i una font de discriminació de persones honrades, treballadores i cíviques. És un tipus de culpabilització col·lectiva que absolutament tothom considera intolerable si s’aplica a un grup del qual forma part.
Altres fal·làcies en què se sosté la xenofòbia són que els qui la denunciam som partidaris d’acollir més estrangers o que negam els problemes associats amb els fluxos migratoris. Són fal·làcies perquè no tenen en compte que en un món ideal els primers que preferirien quedar-se al seu país són els emigrants, que no venen per plaer, sinó que ho fan perquè pateixen tot tipus conflictes i mancances materials o de drets bàsics. Unes mancances que no són exclusivament culpa seua ni nostra però que posar-hi remei és una responsabilitat compartida. Violència, pobresa, explotació i injustícies diverses que no serien menys greus en un món amb fronteres impermeables.
La xenofòbia és inútil. No aporta cap solució als problemes que imputa als estrangers. Bàsicament perquè la majoria dels problemes ja existien abans de les migracions actuals i existirien sense estrangers. Simplement aquestes els han donat colors concrets. És cert que l’arribada de nouvinguts fa pujar en l’escala social la gent que estava al nivell més baix, però si de sobte no hi fossin aquest nivell es tornaria a omplir de gent autòctona.
En tot cas, odiar o discriminar els estrangers no fa que desapareguin ni que n’hi hagi menys. Quan et jugues la vida per creuar la mar fugint d’una vida miserable, ni el tracte immoral que et puguin dispensar els xenòfobs et convencerà de tornar al teu país. I totes aquestes coses tan lletges i bàrbares que, segons ells, fan els immigrants (com ara sotmetre les dones) és que no les farien al seu país? Si el problema és només haver-ho de presenciar al costat de casa, aleshores que no parlin de drets humans. És una altra cosa.
I, finalment, la xenofòbia és tòxica perquè la discriminació i l’odi cap als immigrants, no només no arregla cap dels problemes que pretesament vol denunciar sinó que en dificulta la solució. Sobretot perquè aguditza els conflictes socials, fent malbé la convivència, i polaritza el debat polític. Però no només dificulta aquestes solucions sinó moltes altres. En efecte, l’energia i els recursos que té la política són limitats i desviar l’atenció cap a problemes per als quals no tens solució (o la que tens seria inacceptable) expulsa de l’agenda o fa inviables altres plantejaments polítics.
En el nostre cas, la xenofòbia té uns efectes perversos més que evidents. D’entrada, sembla que tengui efectes balsàmics sobre el sentiment de derrota d’alguns independentistes que denunciant la immigració “desmesurada” pensen que fan alguna cosa bona per al país. Res més lluny de la realitat. Ens divideix, ens desprestigia i ens deslegitima. Perquè el nostre objectiu és conquerir drets, no atacar els drets de ningú.
Al final, les coses bàsiques ja les sabem. Sense independència no hi ha futur per a la nació. I ells també són conscients que no hi ha res millor que un debat crispat i estrident per desviar l’atenció d’aquesta obvietat. I no ens enganyem: cada independentista que deixa de veure l’Estat repressor i espoliador com l’enemic i comença a dir que el problema són els immigrants i que cal més repressió contra ells, és una victòria d’Espanya.
(*) Josep Costa és politòleg i advocat.
