“Que t’ignorin, que t’ataquin, que t’intimidin, però que mai et silenciïn”. Bertrand Russell.
Diada anual. Desfilada de partits, entitats. Flors, fotografies. I què…? Zero resultats. En què milloren anualment cadascun d’aquests protagonistes la democràcia, el benestar, la llibertat, el desenvolupament, la millora de tots els serveis socials, etc. de la gent que viu, treballa, tributa, a Catalunya? La majoria, en res!. Pitjor: Els partits dependentistas que desfilaran estan del costat dels que van implantar i mantenen el Tractat de Nova Planta. Catalunya està avui molt lluny d’allò que podria ser el seu potencial, d’allò que li va prometre una constitució que ningú respecta a Espanya, d’allò que recollia un Estatut que ni PP ni PSOE van complir. Avui, Catalunya no té ni Estatut segons la Constitució espanyola. Mentrestant, davant la demanda d’un finançament singular, d’un finançament “just”, encara que sigui com a territori intervingut, l’oposició de les autonomies espanyoles i dels grans mitjans, és aclaparadora. Cal donar per “normal” l’espoli, els incompliments, la castellanització, la judicialització de la política, l’antidemocràcia!
Què se celebra…? Un homenatge a un vençut. Es fa d’això “festa nacional”. Tindria sentit si actués com a “record, revulsiu” per a intentar recuperar el molt que es va perdre amb el primer Borbó. És conegut. No cal relatar-ho. Succeeix? No. Des de llavors, des de Felip V fins a Felip VI, segueix l’explotació, la subordinació, la castellanització, el menyspreu. Catalunya recorda a Sísif en un permanent càstig de tornar a començar a pujar amb una Espanya cada vegada més pesada.
Protagonistes?.
- “Dependentistas”.No s’identifiquen amb la celebració. Els dirigents, per a “quedar bé”. Els militants i votants, per a aprofitar el dia festiu.
- Independentistes militants. Conserven la dignitat democràtica. Actuen en conseqüència. Participaran en les manifestacions. Es faran veure mitjançant estelades, senyeras, als seus balcons que mantindran, o haurien de mantenir!, permanentmentfins a aconseguir la seva victòria.
Què, com, s’interpretaria centenars de milers de senyeras i estelades en terrasses i balcons i que romanguessin aquí fins a la independència? Què significaria un milió de persones entre les diferents manifestacions? Perseverança! Com s’interpretarà l’absència de senyeras i estelades, pocs manifestants…? Fins a la pròxima diada no hi haurà una altra gran oportunitat per a fer-se VEURE.
- Independentistes… abstencionistes. S’identifiquen, o identificaven, però no assistiran, no es faran veure. Continuaran parlant molt, queixant-se. Criticaran als polítics, però no faran res l’única ocasió en aquests moments al seu abast. S’abstindran com van fer en les eleccions generals i les mal anomenades autonòmiques? Què pensen sobre el resultat de la seva abstenció? De què ha servit? Entre altres efectes, molt menor pes de Catalunya en el Parlament espanyol. I el PSOE governant a Catalunya. Era aquest el resultat que volien?
Si algun abstencionista creu que no el “comptaran”, s’equivoca. Ho posaran en el segment dels dependentistas, els quals donen per acabat el procés que va iniciar el poble amb dignitat democràtica, que “va reaccionar”.
Diada única gran oportunitat. No hi ha eleccions a la vista, no hi ha esdeveniments que justifiquin, permetin, aquesta presència, que “molts” a Espanya, Europa, vigilaran, valoraran i quantificaran.
.
“Si ets neutral en actuacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”. Desmond Tutu.
En quin “costat” estarà cada votant? Dels que demostren dignitat democràtica, volen deixar certificació d’això, que volen el millor per al futur de les seves famílies… o dels que volen continuar essent objecte d’espoli, incompliment, menyspreu, maltractament? Què faran els abstencionistes?
“A vegades un sap de quin costat estar simplement veient qui estan de l’altre costat“. (Leonard Cohen)
Qui en el costat independentista: Dignitat! Defensors de major, millor, nivell de vida, de democràcia, de llibertat, de valors propis.
Qui en el dependentista? Els que imposen submissió, espoli, antidemocràcia, judicialització de la política, explotació, menyspreu; els qui volen que els habitants de Catalunya treballin i existeixin per a “millorar Espanya”, segons Illa. Què ha fet, fa, Espanya per a millorar la situació de tots els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya? Aquí estan els fets objectius.
“No és possible no comunicar”. El silenci és comunicació. Encara que sigui per això de “Qui calla, atorga”. Aplicat a la Diada: “no és possible no ser comptat”. Cada votant a Catalunya, en quin grup serà comptabilitzat? En el dels qui encara tenen dignitat democràtica i volen veritable democràcia, llibertat, qualitat de vida, valors propis i actuen en conseqüència… o en els vençuts, resignats, conformistes, colonitzats…?
“Que t’ignorin, que t’ataquin, que t’intimidin, però que mai et silenciïn”.
Diada 2024. Què faran els habitants de Catalunya? Es faran veure, sentir, amb i per dignitat democràtica? O… ”Passaran”, s’abstindran, com si els efectes negatius de la dependència d’Espanya no determinés el futur de les seves vides, famílies, activitats professionals, llibertat…? El COHERENT es…
