Em demanen opinió. Hi ha molt d’escrit. Presento 5 valors irrenunciables. Per a ser objectiu, utilitzaré la maièutica; fórmules professionals d’anàlisis, argumentació, reflexió; pautes del Model Harvard. Que el lector decideixi.
VALORS UNIVERSALS que afecten a “tots”.
Nivell de vida. Desitgen tots els votants de Catalunya gaudir-la, optimitzar-la, d’acord amb el que generen amb el seu treball? Se suposa! Estudis internacionals situen Catalunya independent entre el de Finlàndia i Dinamarca. Desenvolupament, treball, serveis socials, pensions, educació, sanitat, etc. estan a l’abast dels votants. Estudi recent realitzat per acadèmics de prestigi: espoli anual de 20.000 milions de €. L’acumulat és fàcil calcular-ho. S’uneixen incompliments de l’Estat en infraestructures, en aportació segons les seves pròpies lleis, etc. Accepta aquesta situació el votant, encara que perjudiqui clarament les seves famílies? A casa! No l’accepta i creu que ha d’exigir els beneficis de la independència en nivell de vida, serveis socials, etc. que avui la dependència no permet? Participació!
Democràcia. Volen “tots” els votants a Catalunya viure en The Economist. Això, abans del dictamen de la pròpia ONU. Entre altres raons, pel tractament a l’independentisme català. Aquest demana un referèndum. L’Estat el nega. El que es va celebrar va mostrar al món una insospitada violència policial pel delicte de voler “votar”. Més de 1.000 ferits per defensar “urnes”. Està d’acord el votant a negar el més democràtic que existeix: un referèndum! en el qual “tots” puguin decidir ser dependents o independents? Vol continuar sent dependent d’un Estat que descendeix en democràcia? A casa! Creu que la democràcia és un valor irrenunciable que s’impedeix clarament a Catalunya? Participació!
Llibertat. Aspiren tots els votants a gaudir de la màxima llibertat? Espanya associa independentisme amb terrorisme. Catalunya no ha creat el problema. Ha “reaccionat” davant incompliments; la sentència del TC, clarament catalanofóbica, tendenciosa, sobre el segon Estatut. Catedràtics de dret constitucional la van qualificar: “cop d’estat”. Davant aquesta “reacció” democràtica, pacífica, l’Estat va respondre, respon, amb violència policial, judicial, econòmica, identitària. Els fets són coneguts. La justícia espanyola, qüestionada per la suïssa, alemanya, belga, escocesa, Amnistia Internacional, grup de Treball de Nacions Unides, etc. Líders empresonats o en l’exili. Milers d’investigats amb demandes de sentències molt dures, injustes. Delicte: “aspirar a la independència per via democràtica” Dona suport al votant aquesta violència policial, judicial, com a únic recurs davant els independentistes? A casa! Creuen en la llibertat, en una justícia “justa”, basada en veritables valors democràtics que Espanya impedeix? Participació!
Identitat. És coherent que els qui es considerin “catalans” defensin la seva identitat, llengua? Sí. Catalunya té “entitat” pròpia per la seva història, cultura, llengua, valors. Ha estat subjecte polític durant segles. Des de Felip IV: “cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans” fins a Felip VI, gairebé 400 anys!, se succeeixen lleis, sentències, decisions, que intenten anul·lar aquesta identitat. Catalunya, “nacionalitat històrica” en la Constitució espanyola, avui ni tan sols té Estatut d’Autonomia. És “territori intervingut”, “colònia” segons Diccionari. Hi ha un procés de castellanització permanent, creixent. Hi ha “catalans” (?) que ho secunden, encara que signifiqui perdre la seva pròpia identitat? A casa! Opinen que no sols cal defensar-la, protegir-la, sinó consolidar-la i més davant la incorporació, ja!, de 180 nacionalitats estrangeres? Participació!
Dignitat! És lògic voler ser tractats dignament? Obvi! En Google: “respecte per si mateix, autovaloració i ésser respectat, valorat”. És tractar a una societat, a unes persones, amb dignitat objectiva i subjectiva. Objectiva: d’acord amb el tracte que es dispensa en els Estats referents en democràcia, justícia, desenvolupament, ètica, llibertat. Respecta Espanya a la societat de Catalunya de manera equiparable? Subjectiva: En funció del que empreses, professionals, organitzacions, de Catalunya generen i aporten. Catalunya: primera font de riquesa productiva, gairebé el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, entre moltes altres aportacions de gran valor. Catalunya, en primers llocs en aportació. Molt per sota en recepció, compliments. Això perjudica clarament a “tots” els seus habitants. Tracta Espanya, “objectiva i subjectivament”, amb la dignitat que mereixen, a “tots” els que viuen, treballen, tributen a Catalunya? Si el votant creu que sí, A casa! Si creu que no, que objectiva i subjectivament mereixen molt més i millor, Participació!
Hi ha molt més a afegir. Ho deixo aquí.
Diada 2022. No va de partits, ideologies, fòbies o filies, protagonismes, lideratges. La Diada, avui, està per damunt fins i tot de qui l’organitzi. Transcendeix! És de “tots” els qui volen deixar-se sentir, exigir, decidir. S’enfoca als BENEFICIS de la independència. Va de “VALORS IRRENUNCIABLES”:
“QUALITAT DE VIDA, DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, IDENTITAT, DIGNITAT!”
Si el votant està satisfet amb la situació actual, considera la millor per a les seves famílies, a casa!
Si desitja, mereix, ell i la seva família, optimitzar el gaudi d’aquests valors. Participació!
“Guerra és quan el govern t’indica qui és el dolent. Revolució és quan tu ho decideixes per tu mateix” (Benjamí Franklin)
Diada 2022, el que decideixin els polítics espanyols, catalans? A casa! Volen decidir els votants amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA? Participació!
Quines conseqüències, interpretació, de no assistir…? Quins si participen cara el seu millor futur? Què és el coherent…?
