L’11 de setembre els catalans celebrem una derrota. El fet que històricament no haguem assolit la victòria definitiva fa que la nostra diada no pugui ser el dia de la independència, com tenen els Estats Units un 4 de juliol, o bé França el 14 de juliol quan commemoren la caiguda de la monarquia com a la seva festa nacional. El nostre dia gran podria haver estat l’1 d’octubre que jo hagués apostat per convertir-lo en la nostra diada nacional, per celebrar d’una punyetera vegada una victòria. De moment, encara no és així tot i què molt provablement ho acabi sent si som capaços d’implementar el mandat de l’1 d’octubre, moment fundacional de la República de Catalunya en standby.
Els mateixos lideratges que ens van portar fins a l’1 d’octubre però que no van trobar la manera de anar més enllà haurien de deixar pas a nous lideratges que, amb altres formes de fer, amb altres estratègies, siguin capaços d’implementar el mandat de l’1 d’octubre. El mantra de «ho tornarem a fer» dit pels mateixos protagonistes de l’1 d’octubre apunta el mateix atzucac en què ens trobem ara. La frase més oportuna seria «ho farem», ja que assegura l’èxit. Però no es tracta de fer retrets, ni molt menys. Al contrari. Cada cop hem anat més lluny gràcies a la lluita dels que ens han precedit. El «procés» cal entendre’l com una cursa de relleus. I cada corredor ha de saber quan ha finalitzat el seu tram on ho ha donat tot i ha de deixar pas al relleu següent que ens porti més lluny. I aquest relleu no comporta cap menysteniment, al contrari! Tots formem un equip, treballant en la mateixa direcció i tots, del primer a l’últim relleu, som essencials. Per aquest motiu és important que siguem capaços, com ho vam ser abans de l’1 d’octubre, de treballar plegats, societat civil, partits i institucions per assolir la celebració del referèndum d’autodeterminació en contra de la voluntat de l’Estat espanyol.
Ara ha arribat el moment més important. Hem fet el referèndum i necessitem novament de la màxima força possible per afrontar aquesta nova etapa que ens ha de permetre implementar la República. I per assolir-la cal que tothom, començant per la societat civil, per la gent, treballem plegats i units. L’11 de setembre tenim una nova cita, una nova oportunitat de llençar un clam unànim en favor de la independència i del compliment del mandat de l’1 d’octubre. No és moment de quedar-se al sofà sinó de sortir, com sempre, determinats, per a demostrar que cívicament i democràtica no renunciarem al nostre dret a l’autodeterminació per molta repressió, intimidació i divisió que intentin infiltrar els poders de l’Estat contra l’independentisme. No els hi feu el joc. Sortim l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya, per a reivindicar els nostres drets.
