Deures per al Govern davant la sentència del Tribunal Suprem en contra del català

Davant la tèbia reacció dels nostres representants públics i per evitar reincidir en paraules buides, he fet un recull de propostes per fer valdre la llengua catalana de les que no comporten desobeir. És un llistat perfectament ampliable i que, sense dubte, milloraria el respecte i la reivindicació la nostra llengua davant d’un estat repressor, com és l’espanyol, que sistemàticament incompleix la defensa de les llengües catalana, basca i gallega, com està escrit en la seva sagrada constitució.

1. Tota actuació del Govern, dels seus membres, càrrecs de confiança, advocats i procuradors davant la injustícia espanyola, que es facin en llengua catalana.

2. En totes les rodes de premsa del govern i dels seus membres no es repetiran en castellà les respostes prèviament donades en català. Es contestarà en castellà, com en anglès francès o altres llengües, quan es tracti d’una roda de premsa internacional o que es faci fora de l’àmbit lingüístic del català.

3. Els mitjans públics de comunicació dependents de les institucions catalanes no participaran en produccions cinematogràfiques, o d’altres expressions artístiques, en les quals el català no en sigui la llengua principal.

4. Els llibres d’obligada adquisició en llengua castellana a les biblioteques públiques seran d’autors catalans traduïts al castellà.

5. La publicitat institucional tindrà com a principal receptor els mitjans, publicacions, ràdios i televisions en català. Excepte en campanyes internacionals.

6. Els centres educatius, tant públics com privats, que rebin diners de la Generalitat, incloses les universitats, han de practicar una defensa estricta i aferrissada de l’ensenyament en català i estaran sotmeses a una avaluació continuada de l’ús que en fan de la llengua catalana.

7. En actes públics on hi participi la Generalitat, sempre es prioritzarà la llengua catalana, utilitzant ,si és necessari, la traducció simultània.

8. Els mitjans públics de comunicació han de fer servir la llengua catalana, de la mateixa manera que els mitjans públics espanyols empren la llengua castellana, o els francesos, la francesa, o els alemanys, l’alemanya…

9. Els funcionaris i treballadors públics dependents de les administracions catalanes prioritzaran l’ús de la llengua catalana en les seves actuacions, siguin de cara al públic o en atenció telefònica: sempre encetaran la intercomunicació en català i solament canviaran a una altra llengua si l’interlocutor explícitament els ho demana argumentant que tenen dificultats en entendre la resposta a la seva consulta.