Què més necessiteu per reunir-vos i decidir una estratègia conjunta? Que posin més gent a la presó? Que segueixin robant-vos el patrimoni? Que continuïn amb la nostra liquidació com a minoria nacional? Què la repressió a l’escola de Canet es repeteixi a més col·legis? Que la deriva dels mitjans públics de comunicació amb la llengua catalana vagi en augment, com el que va succeir en el FAQS d’aquest dissabte on un periodista no va poder preguntar en català i no ha passat res?…
Encara no us creieu que els governants espanyols mai, mai no donaran el més mínim als ciutadans de Catalunya? Ens consideren una minoria nacional que mai serè fidel a Espanya i que, per tant, cal exterminar. Ni nou model de finançament, ni execució pressupostaria, i sobretot ni cap pas endavant amb cap la taula de diàleg, negociació o de perdre el temps. La prova evident és que des del setembre no s’han produït més reunions, ni tan sols de discretes. El PSOE ja ha tret els fruits que volia de la taula, foto i imatge de conciliació per acontentar el club europeu, i no vol de cap de les maneres, a mesura que s’acosten les eleccions municipals i espanyoles, donar cap mena de peu als seus rivals polítics.
La situació està tant al límit que la desmobilització és més que evident, el mal fet en aquest sentit pel Tsunami Democràtic costarà de reparar, però es fa més necessari que mai aconseguir-ho, que sense mobilització estem perduts.
Davant la repressió contra la llengua per part l’Estat Espanyol ja no serveixen només manifestacions festives i alegres, cal buscar i trobar maneres de desobeir que destorbin a l’enemic espanyol, cal una resposta contundent basada en la desobediència compartida entre Govern, institucions civils, professors, pares i mares i estudiants que mostrin sense por l’objecció de consciència, tot amb el suport dels partits independentistes.
Ens cal reaccionar i per guanyar ens cal que els partits independentistes i les entitats de la societat civil acordin un full de ruta guanyador cap a la independència, Cada dia mes d’espera és un desgast evident per a l’independentisme; més repressió que mai i més desorientació. O l’independentisme dirigent reacciona o serem liquidats d’aquí a pocs anys.
Us desperteu d’una vegada?
