Benvinguts, estrenem aquesta finestra de La República just el dia després d’haver esclatat la batussa: les dades sobre l’epidèmia COVID-19 que va enviar ahir el Departament de Salut han estat rebutjades pel Ministeri de Sanitat perquè “no s’ajusten als mètodes de mesura validats internacionalment”, què hi ha darrere d’aquest episodi? En aquest article mostrarem unes quantes notícies falses (fake news) que el govern de l’Estat ha escampat al voltant del COVID-19. Mostrarem que hi havia un 85% més de defuncions per COVID-19 que no estaven comptabilitzades. També demostrarem que el brot de l’epidèmia no ha acabat i que l’Estat Espanyol és, malauradament, el territori amb més mortalitat per COVID-19 del món, i acabarem explicant que hi havia altres maneres possibles d’afrontar l’epidèmia, com molts altres països han fet i fan. I acabarem amb una crida que us pregaríem que difongueu.
Per argumentar tot això analitzarem gràfiques extretes de les dades oficials proporcionades pels propis governs.
1.- Comencem per la gràfica de defuncions diàries per COVID-19 a Catalunya. És una gràfica d’elaboració pròpia creada a partir de les Notes de Premsa diàries del Departament de Salut respecte al COVID-19 [1] (+).
D’aquesta Figura 1 en destacaríem dos aspectes, en primer lloc la densitat de defuncions per 100.000 habitants del pic de l’epidèmia, de les més altes del món, oscil·lant entre 4 i 6 defuncions per 100.000 habitants diàries, amb el trist consol de rucs que a Madrid va ser encara pitjor; segons les darreres estimacions poden estar propers als 6-8. Ha quedat acreditat, amb dades oficials a Catalunya, que els morts declarats per COVID-19 cal incrementar-los una mitjana d’un 85% respecte els estrictament Hospitalaris i amb tests positius. Declarar que això “no era més que una grip” o que “aquesta epidèmia no ha desbordat el sistema Sociosanitari” és una irresponsabilitat i una manca d’empatia davant el patiment de tanta gent. (+)A aquesta gràfica li hem aplicat la correcció del +85% a les dades anteriors al 13/04, data a partir de la qual el Departament de Salut va començar a fer el còmput agregat de Dades COVID-19 obtingudes només en sèu hospitalària amb el conjunt de les defuncions COVID-19 registrades a les Funeràries.
Respecte de si aquesta manera de comptar és d’acord o no amb estàndards europeus, volent dir que només es poden comptar com a morts per COVID-19 els que puguin acreditar un positiu del virus i estigui registrats en sèu Hospitalària, podríem assegurar que en les actuals circumstàncies ratlla el cinisme, sobretot quan qui ho diu té l’aixeta de quantes proves es poden fer i el nombre de proves estan ben restringides. Potser algú amb bon criteri ha decidit que era més útil fer les poques proves disponibles fiables al personal sanitari o cuidadors que han de tenir cura de malalts, per tal que no escampi més l’epidèmia si es detecten positius, i no a una persona o un conjunt de persones que tenen exactament el mateix quadre clínic que les 3000 que ja han mort a les UCI el darrer mes, i que poques vegades havien vist mai.
2.- L’altre falsa notícia que volem desmuntar és que l’epidèmia ha acabat o que està acabant; malauradament no ho sembla, tot i que pensaríem el contrari si llegíssim atentament l’informe del registre MoMo de Monitorització de la Mortalitat de l’Estat Espanyol [2], on es registren els morts per totes les causes i es fa seguiment d’epidèmies. Del darrer informe setmanal de 13 d’abril en podem extreure la següent gràfica que es refereix a Catalunya i que mostrem a la Figura 2.
Del propi informe n’extraiem la següent capçalera: ” En Cataluña se estima un periodo de exceso por el sistema MoMo del 22 de marzo al 08 de abril de 2020″. Com volent dir que el brot epidèmic fort va acabar el 8 d’abril. Això és probablement fals com es pot veure a la Figura 1 anterior, on a la darrera lectura -que correspon a 15/04- tornem a estar als mateixos valors del darrer pic de 30 de març. Per entendre la gràfica MoMo cal tenir present que hi trobem dues corbes sòlides, una de “defuncions estimades” en blau i una de “defuncions observades” en negre i una franja blava amb el marge de defuncions estimades que es podria considerar típic seguint les estadístiques d’altres anys des del 2008. La cua final s’ha marcat en vermell per sobre, perquè és bastant qüestionable que els registres de defuncions siguin exactament els mateixos que a la Figura 1, cosa que demostra que la correcció del +85% és acurada, però que representa que a Catalunya des del 30 de març no hi ha hagut morts per cap més causa que per COVID-19, cosa que no sembla gaire versemblant d’entrada. Aquesta inconsistència i sospita queda reforçada si tenim memòria de les anàlisis fetes respecte els acabaments de corbes MoMo d’informes anteriors, tal com vàrem analitzar detingudament a un conjunt d’articles que podeu consultar al blog (*).
La tendència més probable és que es mantinguin el nombre de defuncions COVID-19 diàries entre 250-400 de mitjana una bona temporada, i que quan hi sumem les morts per altres causes, encara poden donar un valor diari de defuncions globals superior, bastant per sobre dels valors esperats que tindríem en condicions normals (unes 150 defuncions diàries). Els experts diuen que es podria mantenir així si s’aconsegueix que no es torni a disparar el nombre de contagis, i que si es disparessin es tornaria a saltar a un escenari de desbordament, i que s’arribarien fàcilment de nou a les 550 defuncions diàries només a Catalunya, però amb el sistema Hospitalari molt més desgastat. Per entendre el col·lapse que ja hi ha hagut cal tenir en compte que les persones ingressades per COVID-19 que estan greus tarden uns 20 dies a tenir una alta hospitalària, i a més, que el nombre de places UCI que s’han pogut duplicar amb un gran esforç per part dels professionals, als que no estarem mai prou agraïts, són solucions transitòries. No es pot pretendre que el sistema pugui mantenir aquestes condicions de tanta tensió indefinidament.
3.- Situació de l’epidèmia actualment a Catalunya
Per tot el que s’ha dit, la primera constatació és que l’epidèmia no és a la fase final a Catalunya. Això també ho podem veure a partir dels index de letalitat de la malaltia, ja que ens permeten deduir aproximadament el % de persones ja immunes al virus. L’index de letalitat l’extraiem de [3] de la sèrie de valors dels països que fan més tests (com Alemanya, Àustria, Japó o Corea), en podem estimar un valor que està en una forquilla que va d’entre 0.8 i 2.8 %, i això implicaria que a dia 16 d’abril a Catalunya amb 7576 defuncions, que a la vegada ens estarien indicant que a Catalunya hi ha un marge d’entre 270.000 i 947.000 ja immunitzades, que correspondrien entre un 3,6% i un 12,7% de la població. A la Figura 3 trobem representada l’evolució d’aquest % de població immune a partir del dia 11 de març de 2020.
Si es compara el percentatge de defuncions COVID-19 a Madrid, el primer epicentre de l’epidèmia, amb Catalunya i s’hi afegeix el de la resta de l’Estat Espanyol a banda, es pot veure quina ha estat l’evolució dels % de contagis entre les diferents poblacions no superposades a les gràfiques de la Figura 4.
Es pot apreciar com els dies 18 de març i 30 de març van ser claus perquè l’epidèmia passés de Madrid a la resta dels territori, tal com es pot veure si s’analitza més a fons (*), majoritàriament a les Castelles. En canvi el brot català sembla que ha evolucionat amb les seves pròpies dinàmiques, bastant relacionat amb el seu pes de població al conjunt de l’Estat, excepte per un parell de pics més sobtats al començament, el dia 17 de març i al cap d’un mes, el dia 16 d’abril.
5.- Possibles estratègies per a gestionar la situació
Hi ha diverses estratègies possibles per a abordar una pandèmia d’aquestes dimensions a partir del punt en el que ens trobem a Catalunya, amb un percentatge entre un 3,6% i un 6.7% de la població immunitzada. Posarem els dos casos extrems i ja s’entén que poden canviar molt les condicions i estratègies a mida que apareguin nous recursos terapèutics, com per exemple medicaments que limitin la propagació del virus o vacunes que puguin immunitzar a grups grans de persones sanes sense emmalaltir. Qualsevol d’aquestes estratègies es pot aplicar en un territori concret, però perquè tingui èxit l’estratègia B cal una gestió territorial estricte per a les entrades i sortides de persones al territori i contemplar un tractament encara més fi en demarcacions territorials més petites, en funció de l’etapa i les fases de l’epidèmia a cada lloc.
A.- Immunitat Grupal
El primer que cal saber és que per assolir immunitat grupal cal que entre un 70% o un 80% de la població d’un territori adquireixi la immunitat passant la malaltia; sense vacunes disponibles i efectives aquesta és l’única manera. També cal saber que no tothom passa igual la malaltia: hi ha que ni té símptomes o són molt lleus i d’altres han d’ingressar a l’UCI. De moment no es pot saber de què depèn que a una persona li passi una cosa o l’altre, per exemple es sap que la majoria d’infants la passen molt lleugerament. Però un cop passada la malaltia tampoc s’acaben els dubtes: un dels primers dubtes que es planteja és, “i quan temps durarà aquesta immunitat?” La resposta és que ningú ho sap, és un virus que s’ha estudiat molt intensament però durant molt poc temps i ningú pot garantir si la immunitat serà per uns anys, si només serà per uns mesos o què. L’altre dubte que es planteja és, “i quin cost tindrà això, deixarà afectacions permanents aquesta malaltia?” Tampoc es sap. Algú podria afegir encara, “i el virus quedarà esmorteït a l’estiu i rebrotarà a l’octubre?”, algunes notícies no semblen indicar que sigui estacional [6]. Si a Catalunya hi ha 7,5M de persones i per tenir immunitat grupal en calen 70%-80% d’immunitzats, cal que passin la malaltia entre 5,2M i 6M persones. Si a més tot sembla indicar que la malaltia té l’index de letalitat entre 0,8 i 2.8, això ens obre un ventall d’entre 42.000 defuncions per COVID-19, si estem de sort que l’índex és 0,8 i cal només un 70%, a 168.000 defuncions, si l’index és 2,8 i cal un 80% per a tenir la immunitat. A banda de d’aquestes conseqüències funestes, l’epidèmia porta moltes altres afectacions socials de tot tipus com llegim diàriament arreu.
B.- Aturar la transmissió o frenar-la tant com es pugui
Una altra estratègia possible, que seria la que han aplicat a Corea del Sud, Japó, Alemanya i al conjunt del Nord i Centre d’Europa, seria restringir les entrades a un territori i posar-se a detectar i aillar els nuclis d’infecció el més ràpidament possible. Aquesta estratègia implica fer molts tests de manera repetitiva, vigilància molt estricte de les persones amb símptomes, actuacions molt ràpides sobre l’entorn ampli de contactes si es confirma la presència de virus a un lloc o persona, a banda que en paral·lel cal reforçar la higiene, portar mascaretes, i limitar les sortides i el contacte social en general. A Corea, després de ser un dels primers focus d’infecció han arribat a contenir la propagació del COVID-19, només 229 defuncions amb 11.000 contagis, en un país molt densament poblat de 56 M d’habitants. Aquesta estratègia també desgasta molt, ells porten lluitant-hi desdel més de gener, però és l’única estratègia que pot evitar algunes morts perquè va retardant l’escenari A, amb l’esperança que mentrestant pugui aparèixer una vacuna o uns medicaments que ajudin a que el virus tingui menys capacitat de contagi o doni més protecció a les persones que han de conviure o tractar amb persones infectades.
Conclusions
Les podem resumir en tres conclusions principals:
1.- A Madrid hi ha hagut el brot més mortífer a nivell mundial de COVID-19, però es va decretar l’estat d’Alarma i el confinament parcial el dia 15 de març, uns 5 dies massa tard, ja que s’hauria d’haver fet un lockdown a Madrid abans, durant la primera setmana a partir del 15 de març la gent va seguir treballant o desplaçant-se a altres territoris veïns; no es va decretar confinament total fins al 30 de març i es va estendre al 9 d’abril, on es va tornar a aixecar. Això va comportar un efecte centrifugador de l’epidèmia als territoris veïns. Per sort aquesta actuació irresponsable no es va fer a Igualada i la Conca d’Odena en el cas català, on es va fer el possible per a bloquejar la més que probable difusió de l’epidèmia a territoris veïns. Criticar la mesura que es va fer a Igualada i no parlar del que s’hauria d’haver fet a Madrid és directament cinisme criminal.
2.- El problema de les defuncions COVID-19 no declarades a Residències de Catalunya és un problema que ha sortit a la llum a partir de les dades i la pressió per moltes bandes, però els protocols de recollida de dades d’epidèmies estàndards tenen les seves servituds, el que potser és més preocupant és que s’ha tardat massa a prioritzar una actuació coordinada com s’ha acabat fent a Catalunya. De les dades de defuncions de Madrid tenim un marge important de possibles COVID-19 no declarats, que farien incrementar les víctimes fins ara atribuïdes al COVID-19 entre un 85-95%. Per tant sembla totalment extemporània la sortida de to del Ministeri de Sanitat i el Govern de l’Estat espanyol, el que haurien de fer és procurar recollir l’afectació global de l’epidèmia al conjunt de l’Estat i actuar amb més seriositat i rigorositat.
3.- Cal dir finalment que l’epidèmia no està acabant, ja que cap de les dades ni les seves projeccions ho indica, vendre que s’està a la fase final de l’epidèmia sembla una temeritat irresponsable. La proposta que es fa des dels assessors del govern català, per provar d’acostar-se a l’estratègia d’aturar tant com sigui possible la transmissió del virus és l’únic que pot salvar vides en aquests moments i pot permetre fer conviure l’afectació de l’epidèmia amb que no sigui un desastre inassumible a nivell econòmic, i que es pugui emprendre certa activitat econòmica sense un risc massa gran d’explosió de nou de l’epidèmia.
Per tant l’estratègia que toca fer és molt clara, independentment del pensament polític, territorial o sentimental de cadascú, si la prioritat de tots és salvar vides. Deixeu-me recolzar públicament aquesta opció i no vull desaprofitar l’oportunitat d’agrair infinitament la professionalitat de tantes persones del món assistencial i sanitari, que estan fent miracles amb el que els ha tocat viure, sense demanar res a canvi, només que ens estiguem confinats a casa, si us plau, feu-los cas i reclamem al govern que també faci el que toca fer.
Notes al peu de pàgina
(*)https://loflabiolaire.wordpress.com/ (Podeu trobar articles més detallats de la mateixa sèrie I, II, III , IV i V)
Referències
[1] http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia_salut_publica/resposta-rapida-a-alertes/Alertes-i-brots-actius-destacats/Dades-actualitzades-COVID-19/Seguiment-diari-de-casos/
[2] https://www.isciii.es/QueHacemos/Servicios/VigilanciaSaludPublicaRENAVE/EnfermedadesTransmisibles/MoMo/Paginas/Informes-MoMo-2020.aspx
[3] Actualización noXX: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) https://mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm
[5] https://www.elmon.cat/politica/borrell-passat-residencies-catalanes-dificil-culpar-govern-central_2119504102.html
[6] https://www.nytimes.com/2020/04/08/world/coronavirus-live-news-updates.html#click=https://t.co/uGbUwZGsWH
