Des del 2010, i de manera biennal, l’Oficina Antifrau de Catalunya presenta un baròmetre que recull dades sobre la percepció de la corrupció a Catalunya i sobre els nivells de transparència en les Administracions. L’últim d’aquests baròmetres sobre la corrupció es va presentar el mes passat i el seu director, Miguel Ángel Gimeno, va reiterar l’objectiu de l’Oficina d’utilitzar les dades obtingudes per tal de dirigir les seves polítiques contra la corrupció.
De les dades generals, cal concloure que el fenomen de la corrupció a Catalunya, dins del context espanyol, segueix sent una assignatura pendent. Des del 2012 el percentatge de catalans que afirma que hi ha molta o bastanta corrupció no baixa del 70%, i els que admeten que es tracta d’un problema molt o bastant greu s’enfila més enllà del 80% (72 i 81% en el darrer baròmetre de 2018), sobretot entre les persones joves.
Els resultats de l’enquesta demostren que la població catalana encara és tolerant cap a determinats comportaments irregulars com, per exemple, que els alts càrrecs acceptin una caixa de vi d’una empresa (molt o bastant acceptable per quasi una cinquena part dels catalans), trucar a un metge amic per evitar llistes d’espera (un de cada quatre catalans ho troba molt o bastant justificable) o empadronar un fill a casa dels avis per escollir escola (quasi un 30% també ho veu molt o bastant justificable). Tampoc es censura massa que els funcionaris facin activitats electorals durant l’horari de feina, que els metges de la sanitat pública viatgin a costa dels laboratoris farmacèutics o que els directius d’empreses acceptin regularment regals de proveïdors (conductes que no es consideren corruptes pel 27, el 30 i el 43%, respectivament, dels catalans). Finalment, encara trobem que una quarta part dels catalans continuaria votant a un partit afectat per corrupció si durant el seu mandat hagués aconseguit disminuir l’atur i millorar l’economia.
Malgrat que alguns mitjans van destacar les principals conclusions de l’informe, hi ha dues dades evolutives molt significatives que van passar desapercebudes en l’informe que va fer el director de l’Oficina Antifrau. La primera fa referència a la pregunta sobre els serveis públics en els quals està més estesa la corrupció. Si bé els tres àmbits més corruptes, des del primer estudi del 2010, sempre han estat, segons la valoració dels catalans, les obres públiques, l’urbanisme i la justícia, hi ha un parell d’àmbits en els quals s’ha incrementat notablement (i on més s’ha incrementat) la percepció social de corrupció en els últims dos anys: la justícia i els cossos policials. Efectivament, mentre que en el baròmetre del 2016 un 56% dels catalans afirmava que la corrupció estava molt o bastant estesa en la justícia, en el darrer baròmetre aquest percentatge ha pujat 9 punts i, avui, el percentatge de catalans que assegura que en l’àmbit de la justícia hi ha molta o bastanta corrupció és del 65%. Es tracta d’un gran increment precisament quan a Catalunya la justícia està més observada que mai i és una dada que hauria de preocupar molt al director de l’Oficina Antifrau, sobretot si tenim en compte que va ser president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des del 2010 fins al 2015. En el cas dels cossos policials, l’increment de la sensació de corrupció entre el 2016 i el 2018 també és de 9 punts. Mentre que en el baròmetre del 2016 un 35% dels catalans reconeixia que la corrupció estava molt o bastant estesa en els cossos policials, dos anys més tard el percentatge arriba al 44%.
A més, són les generacions més joves les que es mostren més crítiques amb aquests dos àmbits de serveis públics. Mentre que el 76% dels catalans d’entre 18 i 29 anys considera que la corrupció està molt o bastant estesa en l’àmbit de la justícia, el percentatge baixa a mesura que augmenta la franja d’edat (30-44 anys, el 69%; 45-64 anys, el 63%, més de 65 anys, el 59%). El mateix passa amb els cossos policials: el més joves (18 a 29 anys) són els que hi veuen més corrupció (el 67%, bastanta o molta).
La segona anàlisi diacrònica que sorprèn fa referència a la percepció de la corrupció en diverses institucions. Des del 2010, les dues institucions més corruptes des de la perspectiva dels catalans són els partits polítics i les entitats financeres. Concretament, en el darrer baròmetre de 2018 més del 80% dels catalans afirma que la corrupció està molt o bastant estesa en els partits i en les entitats financeres. Però de les deu institucions preguntades des del 2010 fins al 2018, la que més ha incrementat la percepció social de corrupció en els últims anys ha estat la universitat. Efectivament, malgrat que segueix sent la institució que es percep menys corrupta, en només dos anys el percentatge de catalans que assegura que a les universitats hi ha molta o bastanta corrupció ha passat del 20 al 30%, sent la xifra més elevada de tota la sèrie des del 2010. I aquells que més denuncien la corrupció a les universitats són els joves entre 18 i 29 anys, és a dir, els que estan en edat de formar part, com alumnes, de la comunitat universitària o de relacionar-s’hi. Caldrà seguir l’evolució d’aquesta percepció social per veure si està relacionada exclusivament amb els casos de frau apareguts darrerament.
Si un dels objectius del baròmetre biennal de l’Oficina Antifrau és tenir una base científica per orientar les polítiques per combatre la corrupció, el d’aquest 2018 apunta, sobretot, cap a l’adopció de mesures dirigides a dos grans àmbits: el de la justícia i el dels cossos policials. Tots sabem que les irregularitats a la justícia i als cossos policials estan en el punt de mira des de fa un temps i que són dos àmbits molt blindats i difícils de redreçar, però cal ser conscients que, sense polítiques valentes per combatre la corrupció, els avenços seran minsos.
