Ahir va començar la campanya electoral i tots els partits ja tenen sobre la taula els resultats del primer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) de 2019 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Les dades del CEO sempre són esperades i analitzades per les formacions polítiques, però en un context preelectoral la seva rellevància encara és més gran i, malgrat que alguns partits polítics les desacreditin (sobretot, quan no els són favorables), tots les tenen en consideració per conduir o reconduir estratègies de campanya.
En aquesta edició del BOP del CEO hi ha dues preguntes que no s’havien fet mai. La primera fa referència a la celebració d’un referèndum com a via per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya. Una qüestió sobre la qual s’ha especulat molt: els partidaris d’un referèndum, inclòs el president Torra, sempre parlen d’un 80% a favor i els contraris sempre rebaixen aquest percentatge. La pregunta del CEO, concretament, és si s’està o no d’acord amb aquesta afirmació: “Els catalans i les catalanes tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum?”. Per tant, a la frase hi surt el “dret a decidir”, el “futur del país” i el “referèndum”. El 79% dels catalans està d’acord amb aquesta afirmació, i un 15% en desacord. Per tant, el CEO ha confirmat les tesis d’aquells que deien que el 80% està a favor de celebrar un referèndum, tot i que no fa referència a les característiques que ha de tenir aquest referèndum. Si observem els encreuaments segons la intenció de vot en unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya, observem que el 85% dels que afirmen que votarien Catalunya En Comú Podem està a favor del referèndum, el 60% dels que votarien PSC també, i fins i tot el 40% dels que votarien Cs. Aquestes dades són molt significatives perquè ens indica que hi ha un gran consens a la societat catalana sobre la necessitat de fer una consulta popular a través d’un referèndum.
L’altra pregunta nova que trobem en el primer BOP del 2019 és aquesta: “Quina forma de govern prefereix vostè, monarquia o república?”. Aquesta és una pregunta que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) mai s’ha atrevit a fer i que, tenint en compte la crisi de la monarquia espanyola, potser convindria saber què diuen els espanyols. La resposta a Catalunya és contundent: el 76% dels catalans vol una república, i només un 12% una monarquia. Els votants més monàrquics són els de Cs (un 57%), malgrat que un 19% vol la república. La resta d’electorats són majoritàriament republicans: gairebé tots els que votarien Catalunya En Comú Podem (93%), Junts per Catalunya (96%), la CUP (97%) i ERC (98%), i un 70% dels que afirmen que votarien PSC. Un cop més, les enquestes del CEO denoten la poca acceptació que té la monarquia a Catalunya i en aquest baròmetre es demostra doblement, perquè hi torna a haver la pregunta sobre el grau de confiança que mereixen als catalans diverses institucions, i la monarquia és la que surt més mal parada, amb una mitjana d’1,82 (en una escala de confiança de 0 a 10).
Una altra dada que pot condicionar la campanya electoral és que les “relacions Catalunya-Espanya” tornen a ser el principal problema que té actualment Catalunya segons el catalans. Des de fa alguns baròmetres, aquest problema i el de la “insatisfacció amb la política” ocupen les primeres posicions. La insatisfacció amb la política també es pot percebre en altres preguntes com ara el grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia (un 74% mostra insatisfacció), la valoració que es fa dels polítics espanyols (puntuació mitjana de 2,3 en una escala de 0 a 10) i dels catalans (mitjana de 4,4), la valoració del govern espanyol (puntuació mitjana de 3) i català (4), i el grau de confiança que mereixen determinades institucions (on només obtenen una puntuació mitjana d’aprovat les universitats, els mossos d’esquadra i els ajuntaments). En aquesta darrera també es pot veure la sintonia que hi ha en algunes respostes dels catalans que diuen que votarien a un dels tres partits del bloc del 155 (PP, Cs i PSC). Efectivament, tots tres electors són els únics que donen una puntuació mitjana d’aprovat a quatre institucions: la Unió Europea, la Policia Nacional Espanyola, la Guàrdia Civil i l’Exèrcit.
Finalment, aquest primer baròmetre del CEO de 2019 conté preguntes amb respostes que segur que han generat debat en el si d’alguns partits. Per exemple, un partit federalista com el PSC torna a constatar que només un terç dels seus votants aposta pel federalisme (mentre que gairebé la meitat vol seguir amb l’estat de les autonomies). En el cas dels Comuns, han de gestionar el fet que el 30% del seus futurs votants vol que Catalunya esdevingui un Estat independent (i un 10% no ho sap). D’altra banda, Junts per Catalunya presenta un dels percentatges més baixos de fidelitat de vot i també veu com els seus futurs votants valoren millor a Junqueras (amb una valoració mitjana de 8,1, en una escala de 0 a 10) que al president Torra (amb un 7,5). ERC, que obté uns bons resultats en intenció i fidelitat de vot, comença a tenir un gruix important de futurs votants (concretament una cinquena part dels que diuen que votaran ERC) que prefereixen una Catalunya dins d’un Estat federal espanyol abans que una Catalunya independent. La CUP, malgrat que té un discurs molt bel·ligerant en contra del govern de Catalunya i dels partits governamentals, pot comprovar que els seus futurs votants donen confiança al govern de Torra (una mitjana de confiança de 5,3 en una escala de 0 a 10) i valoren per sobre de 5 els líders de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont (6,6) i Quim Torra (5,6), i d’ERC, Oriol Junqueras (7,6) i Marta Rovira (6,5). En el cas de Cs, que van demanar que en la valoració dels seus líders hi sortís Manuel Valls, no només han vist com el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona obté la pitjor valoració de tots els líders valorats (concretament, una mitjana d’1,96), sinó que fins i tot obté una baixa valoració (4,89) per part d’aquells que diuen que votarien Cs si es fessin unes eleccions al Parlament. Finalment, la principal preocupació del PP és que les dades que dóna l’enquesta del CEO sobre aquesta formació política no són massa significatives perquè són molt pocs els catalans que afirmen que votaran el PP.
En definitiva, durant la campanya electoral que ara comença els partits estaran molt pendents de les dades demoscòpiques que vagin sortint, i un bon punt de partida són les dades del primer baròmetre del CEO que, com sempre, porten el segell de qualitat d’aquest organisme públic.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
