Els mals del sector del taxi en Madrid no provenen de l’irrupció de les noves tecnologies en l’economia, de l’impacte brutal de la globalització, tampoc de l’embogida i fosca mercantilització de les llicències, ni de la resistència als canvis d’un col·lectiu que defensa el seus legítims drets amb la mateixa vocació d’un gremi medieval. La culpa de tots els mals del taxi de Madrid la té el president Quim Torra per haver cedit, segons El Español, a les pressions d’un suposat Comité de Defensa del Taxi, “hermanos pequeños de los Comité de Defensa de la República”. El mateix líder sindical Alberto ‘Tito’ Álvarez hauria fet seu el demonitzat ‘apreteu’ de Torra per a enardir els ànims d’uns taxistes que han emprat el “modelo de guerra de guerrillas” que ara mateix imiten els seus col·legues de la capital d’Espanya en els entorns de Fitur.
Creuen els del digital de Pedro J. Ramírez que si el Govern de la Generalitat no hagués arribat a cap acord amb els de ‘Tito’ Madrid ara seria una bassa d’oli. Un acord, d’altra banda, que “encierra lo peor del provincianismo de tenderos” . “Que la Generalitat” , diuen, “ceda a la coacción y al corporativismo prueba la incapacidad de las autoridades separatistas para hacer valer la autoridad. Igual que se plegaron -cuando no alentaron- a las imposiciones de los CDR, ahora lo hacen ante los taxistas. Així les coses, “no es ocioso afirmar que, hoy por hoy, Cataluña es una tierra sin ley”. Una terra sense llei i l’origen dels mals de la humanitat.
Aquestes invectives no només són un insult a la intel·ligència i un exemple de propaganda gore que només pot influir persones de cor senzill i malalts de catalanofòbia sinó que, a més, són més antigues que la picor per més que el diari es vengui a si mateix com una de les meravelles de la comunicació del segle XXI. Fet i fotut, podríem omplir desenes de volums d’insults i mentides contra els catalans publicades per la premsa espanyola des de que aquesta existeix. Insults com els que recollia Pierre Vilar llançats allà pel segle XIX contra els industrials, en plena guerra entre lliurecanvistes i proteccionistes. Als fabricants de tèxtil un diari molt espanyol els qualificava de “(…) Aves de rapiña de desenfrenada voracidad, lobos hambrientos que devoran la substancia de todos los espanyoles, monopolistes, bárbaros de la civilización, beduinos, tiranos aborrecibles, verdugos del obrero, señores de horca y cuchillo, cuya cabeza hay que exponber en una picota en medio de la plaza pública”.
Desconec si cap més diari ha aprofitat l’avinentesa dels avalots del taxi per a carregar contra els catalans. Com sigui, als propagadors de l’odi no els cal cap colla de taxistes enfurismats mamprenent-la contra un conductor VTC per a disparar.
A la molt moderna actriu Carmen Maura, per exemple. Ves per on que a la xicota Almodóvar “la pone negra” que es donin diners als catalans bàsicament perquè considera que no “necesitamos” els nostres euros. És com si a Catalunya ningú no pagués un maleït impost, com si Catalunya no fos capaç de produir ni taps de suro. No els necessitem els diners, suposadament els dels espanyols, perquè a ella li ho sembla i prou. No tindria ovaris de dir el mateix dels andalusos, ni dels gallecs, ni dels canaris…
A Extremadura, pocs dies després que el seu parlament demanés el 155 per Catalunya, el president del PP, José Antonio Monago, ha assegurat sense que se li hagin colrat les galtes que la Tierra de Barros no tindrà regadius perquè les inversions de l’Estat se’n venen cap a Catalunya. Pedro Sánchez amb el silenci de Fernández Vara, ha dit Monago el que festejava a compte dels diners dels seus generosos ciutadans extremenys, ha de complir amb els seus compromisos amb els independentistes i d’aquí que s’hagin augmentat fins un 66% les inversions a casa nostra. Monago, que menteix sobre la xifra d’inversions, amaga, és clar, que ni amb l’augment acompleix Madrid amb el que es va comprometre per tal de respectar la disposició addicional tercera de l’Estatut que obliga l’Estat a destinar a Catalunya el mateix percentatge que el que l’economia catalana aporta al PIB espanyol, més d’un 18%.
També fa molt poc que Alfonso Guerra ha dit la seva dels catalans. L’exmandatari socialista ha assegurat per enèsima vegada que TV3 és l’autèntic càncer de Catalunya i que els seus periodistes han entregat la seva ànima al dimoni secessionista. Dit això, només cal que Guerra es vesteixi de Gran Inquisidor i que paren uns quants cadafals en la Plaza Mayor de Madrid per cremar vius unes dotzenes periodistes. Guerra vol fogueres i més 155, a dojo. Res no faria més feliços a Arrimadas, Rivera, Abascal, Casado i la resta de la colla de salvapàtries. Als catalans més ens valdria posar TVE i mirar les pel·lícules de Paco Martínez Sòria o de Gracita Morales fins caure atordits com estornells en el ple de l’agost.
Tot això, no és res en comparació amb el que es dirà i es farà durant els propers dies. L’espanyolisme ferotge està absolutament convençut que es troba al final d’un llarguíssim procés de destrucció de Catalunya que toca a la seva fi i redoblaran els seus esforços. Recordeu que va dir Felipe González a Toledo el maig de 1984: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, però el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”. Doncs, això.
Francesc Viadel
