Si hagués de destacar el tret característic del projecte polític del President Puigdemont escolliria la resiliència, en psicologia, la capacitat de superar les circumstàncies traumàtiques. El “referèndum contra pronòstic de Rajoy” de l’1 d’Octubre o fer de Junts Per Catalunya l’opció més votada dins de l’independentisme el 21D17, en són un exemple clar. Però és que, des d’aquells comicis que van representar la derrota del 155, el múscul de la resiliència no ha fet més que agafar to. Allà on hi ha hagut dificultat ha estat on, curiosament, millors resultats s’han obtingut. Com en la campanya al Parlament Europeu de “Lliures per Europa”, en la que es van haver de dissenyar paperetes amb el dibuix de la cara del President Puigdemont per poder identificar una llista marcada per la seva absència, pel veto inicial de la JEC a ell i als altres candidats: Toni Comín i Clara Ponsatí. Com sabeu, després del pronunciament del Tribunal Suprem en el sentit de no concurrència de causa d’inelegibilitat, els jutjats del contenciós-administratiu van donar via verda a la seva participació malgrat ser, segons aquests, “en situació de rebel·lia”, que cada compareixença davant dels tribunals europeus, com la resolta en favor del Conseller Lluís Puig aquesta setmana, demostren inexistent.
Divendres, arran del pronunciament de la JEC de donar els drets electorals al PdeCat, vaig fer una piulada en que deia que aquesta situació ni era notícia ni tenia més història. I que el que sí que esdevindria notícia i història seria que, per primer cop, des de l’establiment de la democràcia el 1980, un partit sense drets electorals guanyés les eleccions al Parlament de Catalunya. Segurament quan la candidata Laura Borràs va escollir el #FemHistòriaJunts no ho va fer pensant en aquesta situació de carència de drets electorals, sinó en la possibilitat de ser la primera Presidenta dona i en la seva determinació, amb el suport de les altres dones i homes que l’acompanyen, començant pel número 1 de la candidatura, el President legítim, de desbloquejar el camí cap a la independència. Però vet aquí que resulta que ara tenim una altra raó que convertir en un repte, amb aquest esperit de lluita que va fer d’un hashtag en anglès, el #NoSurrender, el crit global de la causa independentista.
Vol dir això que no consideri un avantatge tenir drets electorals? No. Per suposat que no. Els drets electorals es tradueixen en espais gratuïts en els mitjans públics, presència en els debats i un tracte destacat en els informatius. Però, sincerament, no m’imagino la cobertura per part dels mitjans públics catalans sense tenir en compte la força de Junts i les previsions que sigui un partit guanyador el 14F. I, de fet, ja hi ha hagut publicacions en aquest sentit (Nació Digital) avançant que tindrà la cobertura que correspon a un “grup polític significatiu”.
D’altra banda, si no hagués estat per l’absència de drets no hauria estat necessària la campanya de recollida d’avals dels electors. Una campanya desplegada a tot el país, a peu de carrer, de paradeta en paradeta, i que ha permès Junts recuperar durant uns dies la proximitat al ciutadà que la pandèmia ha restringit gairebé un any. Proximitat que ha anat acompanyada de l’aplicació del protocol Covid, és clar.
Aquesta campanya de firmes no tenia com a objectiu les a prop de 6.000 necessàries per poder presentar el partit a les eleccions, sinó deixar palès que al projecte del President Puigdemont sempre l’acompanya la força de la gent. La pròpia i la de les persones que, exercint la defensa de la democràcia i del dret a la participació, han avalat Junts, tot i tenir previst votar un altre partit el 14F, en alguns casos no independentista. Així, sumant demòcrates, Junts ha pogut presentar davant la Junta Electoral més de 52.000 suports.
També aquesta és una bona manera d’enfortir el múscul de la resiliència. Per no parlar de la capacitat de fer coincidir i conviure els diferents accents del projecte de la República catalana. Des de Demòcrates, fins al Moviment d’Esquerres. Per això, quan algú us parli de la importància de tenir drets electorals, recordeu-li que l’important és haver-se guanyat el dret a fer història.
