Els estudis d’opinió pública que fan els organismes públics, com el CIS o el CEO, sempre contenen preguntes sobre la ubicació ideològica esquerra-dreta de les persones enquestades. Els eixos que s’utilitzen per fer aquesta ubicació han anat variant. El CIS fa servir un eix numèric esquerra-dreta que va de l’1 al 10, mentre que el CEO, des del 2014, n’utilitza un que va del 0 al 10 (en què 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta, malgrat que abans feia servir etiquetes ideològiques: extrema esquerra, esquerra, centre esquerra, centre, centre dreta, dreta i extrema dreta). En els darrers cinc anys, la mitjana de la població catalana no s’ha mogut del centreesquerra i ha oscil·lat entre el 3,6 (com la del darrer baròmetre del CEO) i el 4. Els encreuaments d’aquesta autoubicació ideològica amb el record o la intenció de vot, ens permet saber com s’autoubiquen els i les votants de les diverses formacions polítiques en l’eix esquerra-dreta, i aquest és l’indicador que més s’utilitza per ubicar els mateixos partits polítics dins d’aquest eix ideològic.
En els últims cinc anys els catalans i catalanes independentistes s’han decantat cada vegada més cap a l’esquerra ideològica. Si ens fixem en les dades dels baròmetres del CEO i, concretament, en l’encreuament entre l’autoubicació ideològica en l’eix esquerra-dreta i la independència de Catalunya (la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?” es va formular per primera vegada el 2015), veiem que a principis de 2015 el 62% de les persones partidàries de la independència se situaven a l’esquerra, el 22% al centre i el 12% a la dreta. En canvi, a finals del 2019 el percentatge de població catalana favorable a la independència que se situa a l’esquerra puja fins al 75% (una diferència de 35 punts respecte del 40% dels catalans i catalanes contraris a la independència que es consideren d’esquerres), un 16% al centre i només un 5% a la dreta. Amb aquestes dades es fa difícil titllar de dretes a qualsevol força independentista, i també és realment complicat que un partit independentista amb vocació de govern es vulgui situar fora de l’esquerra. És més, els partits independentistes farien bé de situar-se explícitament a l’esquerra ideològica, perquè l’ambigüitat pot jugar molt en contra d’aquesta amplíssima majoria d’independentistes que se senten d’esquerres i que no se n’amaguen.
L’evolució ideològica en l’eix esquerra-dreta més gran que descriuen les enquestes és la de l’antiga CiU, si la comparem, malgrat que pugui ser discutible, amb l’actual formació política de Junts per Catalunya (i agafant com a dada l’autoubicació mitjana del seu electorat). Efectivament, segons el CEO, el 2014 l’autoubicació mitjana dels i les votants de CiU se situava en el 4,68, és a dir, molt a prop del centre exacte que representa el 5. En aquella mateixa enquesta, la població catalana ubicava CiU en el 5,64. Un any més tard (març del 2015) els i les votants de CiU se situaven de mitjana en el 5,05 (just al centre) i els catalans i les catalanes ubicaven CiU en el 6,30 (al centredreta). Després entrem en l’etapa de Junts pel Sí (amb CDC i ERC) fins arribar als baròmetres del 2018 on ja apareix, fins avui, Junts per Catalunya.
L’autoubicació mitjana en l’eix esquerra-dreta dels i les votants de Junts per Catalunya ha evolucionat significativament aquests dos anys. En els baròmetres del 2018 l’autobicació mitjana se situava al voltant del 4 (4,01 a l’abril, 4,17 al juny i 4,07 a l’octubre), és a dir, en el centreesquerra i clarament més a l’esquerra que la del col·lectiu votant de CiU del 2014 i del 2015. A més, la població catalana també situava Junts per Catalunya en un centre lleugerament decantat a l’esquerra (4,61) i lluny d’aquell 6,30 de CiU del 2015. Finalment, les dades que tenim del 2019 ens indiquen que l’evolució cap a l’esquerra s’ha accentuat. L’autoubicació mitjana de l’electorat de Junts per Catalunya del primer baròmetre del 2019 (març) era d’un 4,31, però les mitjanes del segon (juny) i del tercer (novembre) baròmetres no arribaven al 4: 3,94 i 3,75, respectivament. Aquesta mitjana de 3,75 del darrer baròmetre és, de les formacions polítiques parlamentàries, la més pròxima a la mitjana de 3,6 de la població catalana, i ha estat ratificada per l’enquesta sobre la Percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern (desembre de 2019), feta per una altra empresa, que mostra una autoubicació mitjana de 3,77.
Per tant, les úniques dades demoscòpiques que tenim de Junts per Catalunya, les del 2018 i les del 2019, ens indiquen que la gran majoria del seu electorat (gairebé el 60% en l’últim baròmetre del 2019) s’ubica a l’esquerra i molt pocs es decanten lleugerament a la dreta (només un 8% a finals del 2019). A més, per primera vegada les dades indiquen que Junts per Catalunya (mitjana de 3,75) se situa més a l’esquerra que el PSC (mitjana de 4,02). I aquest fet no només el podem observar en l’autoubicació mitjana dels seus i les seves votants, sinó que també ho ratifica la percepció que té la població catalana sobre la ideologia d’aquestes dues formacions polítiques: els catalans i les catalanes (baròmetre del juny del 2019) situen Junts per Catalunya en una ubicació mitjana (4,86) més a l’esquerra que el PSC (5,07). De fet, l’electorat socialista, després que el PSC avalés la repressió del govern espanyol i formés part de l’anomenada coalició del 155, s’ha dretanitzat i ha deixat d’autoubicar-se en posicions clarament d’esquerres per situar-se més enllà del 4 (del 3,50 del juny del 2017 va passar al 4,32 del juny del 2018 i a l’actual 4,03 del passat mes de novembre).
Qui encara titlli Junts per Catalunya de partit de dretes ha de saber que les dades demoscòpiques que s’utilitzen per ubicar els partits polítics en l’eix esquerra-dreta no li donen la raó. Una altra cosa és la intencionalitat política o electoral d’apartar Junts per Catalunya d’un espai ideològic on hi conflueixen altres forces polítiques catalanes, i també la immensa majoria de l’electorat independentista.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
