He escoltat amb estupor les crítiques de l’Oriol Mitjà cap a l’actual govern de la Generalitat i, especialment, contra la persona de la consellera de Salut, l’Alba Vergés. L’acusa de “manifestament incompetent”, acusa als governants en general d’haver provocat morts amb la seva gestió i que aquests no haurien de seguir després de les eleccions.
En primer lloc crec que convé recordar al senyor Mitjà que el tràgicament famós Covid-19 no ha estat creat per un polític en un despatx sinó probablement per un científic en un laboratori. Per tant, si ha de buscar culpables de morts a la nostra societat potser no ha de mirar cap a la classe política sinó cap els seus col·legues de professió. Els polítics (d’aquí, d’allà i de més enllà) es limiten a intentar mitigar els efectes d’un problema creat pels científics. Que cometen errors? Evidentment. Ens enfrontem a un problema nou d’enormes dimensions. Ell mateix també ha comès errors. Sobte que aquesta manca de contundència contra el govern de la generalitat no l’apliqui, alhora, a la gestió feta des de Madrid, per exemple. En Salvador Illa, sense anar més lluny, no té cap de les qualitats que li troba a faltar ara a la consellera Vergés. El seu silenci sobre la gestió de l’estat espanyol és atronador.
En segon lloc, ell critica que des de la Generalitat no es destinin més recursos en la lluita contra el Covid-19. Estic segur que el senyor Mitjà sap que Catalunya no té sobirania i pateix un espoli de 16.000 milions d’euros anuals provocats per la seva dependència al regne d’Espanya. Per tant, si de veritat li preocupa la manca de recursos que comenci per denunciar aquest sagnant espoli i la manca de sobirania, exigint implementar el mandat de l’1 d’octubre que ens hauria de permetre alliberar-nos d’aquest llast.
En tercer lloc, jo també faré una crítica a tots els científics que critiquen els polítics que no els fan prou cas. El que han d’entendre aquests pandèmics il·lustres és que el polític ha de prendre en consideració molts més factors que els estrictament científics. La seva opinió és qualificada, sí, però no és l’única que un polític ha d’escoltar. El polític ha de tenir en compte també la situació de l’economia, la situació dels drets i llibertats fonamentals de les persones, la situació del sistema educatiu, els llocs de treball i molts altres factors que ha de ponderar abans d’adoptar mesures dràstiques. El que els científics com l’Oriol Mitjà han d’entendre és que està en joc molt més que la viabilitat del sistema de salut. Està en joc la societat sencera.
Finalment, m’hagués agradat que aquest mediàtic investigador a banda de dir-nos a qui no hem de votar, sortís de l’armari polític definitivament i ens digués a quin partit hem de votar per a que el facin conseller de Salut. Així tots tindríem clar on està cadascú.
