M’ha entristit veure com es despenjaven els llaços grocs del Balcó de la Generalitat, de les Conselleries, de les Institucions catalanes perquè entenc que el debat a part de ser de forma i simbòlic –dels icònics llaços grocs- és, sobretot de fons, dels presos polítics!, encara que hi ha qui tampoc accepta aquest terme.
Cedir a un símbol i en aquest cas, despenjar el llaç groc no deixa de ser una petita derrota, és com ho veig i com ho sento. El groc no ens el poden treure, el groc com a globalitat, com a protesta, com a expressió. No poden arrancar-nos-el. Per la Junta Electoral l’argument recau en què “es tracta de símbols partidistes emprats per formacions que concorren a les Eleccions. El llaç groc, segons la Junta, s’ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva”. I si no hi haguessin eleccions hi podrien ser els llaços grocs?
Penso amb la injusta presó preventiva, què hi ha de menys poc democràtic i més injust que això? Doncs que es despengin els llaços, però a canvi, que els treguin de la presó.
La resposta crucial com sempre per part de la gent la tindrem a la propera Manifestació de la Diada on precisament hauria d’anar pintada de groc, carregada de simbolisme, de llaços grocs, de flors grogues, de papallones grogues, d’ocellets grocs del que sigui que recordi que no deixarem de pensar, de ser lliures i, menys encara de reivindicar a la catalana la Llibertat.
La veu dels catalans ha estat sempre incansable ho diu la nostra Història des de fa 300 anys i agermanats de Fraga a Maó i de Salses fins a Guardamar, les nostres manifestacions no tenen precedent. El clam més recent que hem fet els catalans des de 2012 perquè Catalunya ha viscut i viu cada Onze de Setembre una Manifestació de més d’1 milió de persones que clamen Llibertat. Precisament una de les Manifestacions més exitoses va ser la que es va fer en forma de “V” omplint l’any 2014 tota la Diagonal i la Gran Via. De fet, la 1era Manifestació multitudinària d’aquest procés no fou per la Diada sinó el dia 10 de juny de 2010 just després que el Tribunal Constitucional esmenés l’Estatut aprovat per la majoria dels catalans i, des d’aquell “Som una Nació. Nosaltres decidim”, els catalans hem sortit al carrer i ens els hem fet una mica més nostres.
“Som una Nació. Volem Estat Propi!” (2011)
“Catalunya, Nou Estat d’Europa” (2012)
“Via Catalana” (2013)
“V de la Diagonal i la Gran Via” (2014)
“Via Lliure” (2015)
“A Punt” (2016)
“La Diada del Sí” (2017)
“La Gran Onada” (2018)
La propera Manifestació serà després de la Sentència del Tribunal Suprem i cal que sigui una Manifestació com cap altra. Seria inconcebible tornar a fer un viatge al passat quan la Diada Nacional de Catalunya fou prohibida.
El nostre Temps s’escola en cada crit, en cada punt groc. Una explosió de groc Intens, perquè ara com ara tan sols ens queda el color Groc i els nostres crits.
