Ho diu la Lola Garcia a La Vanguardia, el diari que vol seguir escrivint el guió dels anys que venen per intentar acabar amb l’independentisme. La periodista ho deixa ben clar: “Després dels indults ve un camí sembrat de pedres i Sánchez i Aragonès intentaran que la negociació es prolongui dos anys. Dotar de continguts la taula de diàleg és un dels fronts més difícils.”
I va explicant amb pèls i senyals els somnis humits dels poders fàctics. D’entrada ja veiem que el president espanyol, el mateix que tenia pressa en convocar la taula de diàleg i culpava al president Torra de tots els mals, ara ja parla de convocar-la el setembre i ni rastre de parlar-hi d’amnistia i de l’autodeterminació. Aleshores cal farcir-la de continguts, per tal que duri un mínim de dos anys, i així seguir pressionant ERC per tal que vagi aprovant els pressupostos del PSOE per a l’estat.
I arribat el moment de tirar endavant la moció de confiança pactada entre ERC i la CUP, el PSOE es trobarà en condicions d’oferir-se de veritable garant d’un nou govern de via àmplia a Catalunya i deixarà a Junts que decideixi si vol realment un acord independentista o agafar el camí d’un nou estatut retallat.
Així les coses, en lloc de preparar-nos, les forces independentistes segueixen entrampats en un debat estèril sobre com construir una unitat d’acció per al moment quan rebenti la taula de diàleg, quan s’evidenciï la manca de voluntat de parlar d’autodeterminació i d’amnistia per part del govern central. Per un cantó, la dreta no té pàtria, prefereix el patrimoni i, per l’altre, l’esquera espanyola prefereix la sagrada unitat de la pàtria espanyola.
O preparem un full de ruta contundent que ens faci guanyadors en l’embat amb l’estat o entrarem en una fase més del “peix al cove”, que és el que desitgen tots els poders fàctics que no tenen cap mena d’escrúpols i com queda explicat en la seva capçalera de referència.
Postdata.- Estaria bé una trobada al més alt nivell, a la Casa de la República, tornar a reunir el govern legítim de Catalunya depurat pel 155, amb el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras al capdavant, que obris el camí a una entesa real dels partits independentistes. Seria una gran foto d’il·lusió que faria posar els nervis de punta a l’unionisme espanyol i els seus dirigents i que, a la vegada, ajudaria a recuperar la sensació de victòria real entre les direccions polítiques. I, sobretot, donaria una immensa alegria a milers de persones que es van trencar la cara per fer possible la victòria més contundent: l’1-O.
