De com l’independentisme podria aprovar uns pressupostos espanyols sense que ens enganyin

A la legislatura 2004/08, juntament amb el company i amic Joan Tardà vam idear una esmena per combatre la manca històrica d’execució pressupostaria: “Tota inversió que no s’executés, que fos tornada a les CCAA”.

Era una esmena totalment solidària que va fer embogir el cap dels negociadors socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba. Aprofitant la fortalesa en escons que tenien, els socialistes la van rebutjar. Ara que no disposen d’aquesta majoria, seria el moment de presentar una proposta d’esmena similar i millorada, en els següents termes:

Abans de cap mena de negociació sobre els pressupostos, transferir immediatament al Govern de la Generalitat els diners no executats del 2021. És el govern espanyol que vol aprovar els pressupostos o sigui que d’ells en depèn.

Quan hagin pagat, aleshores començar la negociació amb quatre o cinc punts inicials escollits pels tres partits independentistes d’acord amb el govern català. A tall d’exemple:

1. Protegir el català, el gallec i el basc a la llei de l’audiovisual.
2. Traspassar l’edifici de la comissaria de la Via Laietana a la Generalitat per instal·lar-hi un espai de la memòria.
3. Traspassar els aeroports catalans, la titularitat i la gestió, i la dotació necessària per a les inversions pendents.
4. Fer el català, llengua oficial a Europa.
5. Repartir proporcionalment les ajudes que l’Estat atorga als diversos sectors culturals: cinema, música, literatura, etc. i que actualment quasi en exclusiva destina a la llengua castellana, per als que siguin en llengua catalana, basca i gallega.

I com a darrera prèvia, fer constar en la llei de pressupostos que aquelles inversions aprovades i que a la fi de l’exercici no s’hagin executat, en el moment del lliurament dels següents pressupostos a les Corts Espanyoles, la dotació econòmica no invertida sigui transferida immediatament al Govern de la Generalitat, No cal dir que no hi ha cap problema si la clàusula es trasllada a la resta de CCAA. Aleshores, un cop acordat tot això, ja es pot començar a negociar realment els pressupostos.

En cas contrari, que l’estat no ho accepti, queda garantit el no dels tres partits independentistes als pressupostos de l’estat i a la majoria de lleis i normes que comprovadament sempre ens acaben perjudicant.

Cal aprendre dels errors de quaranta anys de negociació pressupostària. Cal arriscar si volem guanyar. O el Govern espanyol comença a tremolar o mai no consideraran seriosament els independentistes.