Gabriel Rufián ha qualificat d’ “útil, superútil” el gest de la Míriam Nogueras amb la bandera espanyola. La declaració va carregada d’ironia. Ho aclareixo perquè, en comunicació escrita, la ironia sense context es perd. El portaveu d’ERC, partit independentista que fa coses tan “indepes” com aquesta, censura la portaveu de Junts, partit independentista i que actua com a tal, per haver apartat la bandera espanyola del faristol que hi ha a la sala de premsa de la seu del Congrés dels Diputats. Ja em diran quina cosa tan greu és aquesta!
La Míriam, ja ho ha dit, no va faltar el respecte a cap símbol. Només el va apartar un metre, perquè un partit independentista té dret a expressar-se sense imposicions simbòliques de l’estat del que vol sortir. És més, si fem cas del que diu la Real Academia de la Lengua Española, “respetar”, en la seva segona accepció, és “no usar algo que pertenece a otro”. La Míriam Nogueras per tant va ser molt respectuosa amb la bandera espanyola.
A camp contrari, a Madrid, els de Junts sempre treballem en equip i ens comentem les jugades. Per això sé com va anar tot plegat. No hi ha haver cap premeditació. Senzillament va apartar la “rojigualda” perquè no entrés en plano en els vídeos i en les fotos que havia de fer la nostra cap de premsa. Que una separatista separi la bandera que no la representa hauria de ser un fet normal. Punt.
Però aquest gest ha desfermat una campanya d’odi tan gran a les xarxes socials, atiada des dels mitjans de comunicació de les dretes, que la Míriam Nogueras s’ha convertit en la diana de tot tipus d’amenaces: a la seva integritat física, fins i tot amenaces de mort.
Recordin, la repressió tendeix a tancar el cercle quan vol decapitar políticament algú i a ampliar-lo quan vol desmobilitzar el poble. La Míriam Nogueras és una de les víctimes de Pegasus. I forma part, com també en formem part la resta de representants polítics de Junts per Catalunya, d’un #GOI, grup objectivament identificable, que pateix repressió.
Com ens explicava la Maitane Arnoso, doctora en Ciència Política i professora i investigadora del Departament de Psicologia Social a la Universitat del País Basc, en la jornada sobre Estat de Dret i Autodeterminació que va organizar recentment Òmnium Cultural a Barcelona, la repressió espanyola ens ha fet molt de mal “A nivell cognitiu és un dany en el registre de la memòria col·lectiva, ha fet mal a les creences sobre la justícia, les institucions i el propi sentit de la democràcia. I, si analitzem el comportament polític, veiem desmobilització i inhibició de la denúncia”.
Per això no s’entén el que fan alguns “companys” de causa. El portaveu d’ERC, que viu a Madrid, va ser trinxat a les xarxes socials quan va assenyalar la façana de la seu de la Comunidad de Madrid perquè lluïa dues banderes espanyoles gegants per celebrar el 40 aniversari de la Constitució. La gent ho va interpretar com una falta de respecte, i el van atacar amb duresa, per terra, mar i aire. I ara, sabent el pa que s’hi dóna, decideixi carregar contra Nogueras i no contra l’assetjament mediàtic i el bullying polític del clavegueram. És clar que la mateixa hemeroteca que ens recorda el seu tuit de façana madrilenya també ens recorda que li va dir “tarat” al President Puigdemont.
Davant d’aquestes actituds, toca demanar responsabilitat de rusc. Sí, de rusc, de grup, tot recordant una frase de l’advocat de la causa de l’1-O a Europa, Olivier Peter: “Pots agafar una abella i estrènyer-la fins a ofegar-la. Ella no es morirà sense picar. I és això, cal seguir picant. Si les abelles no ho haguessin fet, fa anys que ja no existirien”. Per sort, a Madrid tenim la Míriam Nogueras, que defensa la causa sense complexes. I l’independentisme, tot, n’hauria d’estar content. Especialment els que la tenim de companya. No tothom pot dir que té una portaveu “de bandera”
Pilar Calvo. Diputada al Congrés
