Davant el dependentisme, N’hi ha prou amb “Francopinadors” independentistes?

“Vull que la gent s’ennuegui amb el cafè quan obri el periòdic. Que vegi, senti i reaccioni” (Binoche. Escriptora)

Francotirador? Sí. Franctirador: Soldat que actua individualment. Dispara precisament.  “Francopinador”: Persona que “comunica”, opina, “individualment, sense política comuna, a partir d’un fet, situació. Genera, o no, opinió. “Opinió pública”, conseqüència de la “opinió publicada”.

Existeixen autèntiques “forces mediàtiques”  dependentistes. Han imposat un “relat” que ha calat poderosament en el subconscient col·lectiu. “Colpisme”, “insolidaritat”, “rebel·lió, sedició, corrupció” “terrorisme”. “Referèndum no constitucional”. “Tant repetir-la, la història s’acaba creient” (De la  Rua) . Tot, contra votants que han “reaccionat” davant els incompliments, l’espoli, la colonització política, econòmica, cultural, identitària, lingüística, de l’Estat espanyol a Catalunya.

Hi ha “partitura comuna”, orquestració, en els mitjans dependentistes espanyols, catalans. Malcolm X: “Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar a l’opressor i odiar a l’oprimit”. Quina és la situació a Espanya cap a l’independentisme democràtic? Quin a Catalunya?

Existeix política de comunicació comuna en l’independentisme?

No sembla. Gelinier: “Política: Objectius concrets, actuacions per a materialitzar-los i principis a respectar”. Existeix objectiu comú, actuacions comunes, perquè “tota” la societat a Catalunya actuï per a gaudir dels beneficis de la independència? O només existeixen “francopinadors” amb desigual rigor, oportunitat, incidència? Aquí estan els fets.

Per a avaluar, com a consultor, entre altres, utilitzo dos paràmetres verificables: clima i resultats. Què diu el CEO?  Resultats: Disminueix l’independentisme, divisió. Clima: desencantament, frustració, entre els independentistes. Responsables? Dirigents independentistes, encarregats de comunicació.

Hi ha manifesta divisió, exclusió, enfrontament en els partits teòricament independentistes. També en els votants. Conclusió: mals resultats. Mal clima. Fracàs de dirigents de l’independentisme! No retenen als seus. En una empresa, estarien acomiadats. És coherent…? Per què es produeix…?

La comunicació independentista és clarament optimitzable. No hi ha comunicació “persuasiva”. La majoria de textos no argumenten segons fórmules professionals. Inexistent POLÍTICA DE PROPAGANDA i CONTRAPROPAGANDA COMUNA que refuti puntualment i amb pautes professionals. S’intenta consensuar OBJECTIUS, ACTUACIONS, PRINCIPIS COMUNS? No. Predomina el partidisme, la ideologia, l’exclusió.

Què ofereix la independència?: alt nivell de vida, democràcia autèntica en forma de república de tipus europeu, serveis socials avançats. “Aquests” valors, segons l’enquesta, no són coneguts, acceptats, per la majoria. Per falta d’una comunicació persuasiva, eficaç?

Què ofereix el “dependentisme”: submissió, espoli de més de 20.000 milions € anuals. Perjudica a “tots” en sanitat, educació, infraestructures, treball, etc. Diluir la identitat de Catalunya en la castellana. Subordinar en tot a Catalunya que, fins i tot, sense Estatut. És colònia. Territori intervingut. “Això” és el que accepta la majoria segons el CEO.Com qualificar-ho? Objectivament: de fracàs total de comunicació per part de tots els dirigents independentistes: partits, organitzacions, mitjans, “francopinadors”. Fins i tot, dels 2.000.000 de votants independentistes. Comuniquen o callen?

Espanya actua a Catalunya mitjançant violència policial, judicial, política, econòmica, cultural, identitària. Asimov: “La violència és l’últim recurs dels governants incompetents”. A Espanya, és el primer i únic. Triomfa. “Les masses humanes més perilloses són les que tenen por al canvi”. (Octavio Paz)

Francopinadors: escriuen, parlen, “de, sobre” o “per a”?

La gran majoria d’articles tracten “SOBRE”. Descriuen fets, normalment molt coneguts prèviament. Emeten opinions implícites o explícites. Algunes molt bones denúncies que no basten. Poc més.

INFORMAR és el primer objectiu en la comunicació. L’independentisme és veraç. La comunicació dependentista, no. El més ambiciós, és el 4t, PERSUADIR! Incidir en la “actuació” del receptor del missatge. “Atreure i retenir votants pels beneficis de la independència”. Exigeix fórmules explícites absents en la majoria de textos.

La gran majoria dels francopinadors escriuen “SOBRE”, no “PER A”!

PROPOSTA: Si l’independentisme vol realment el millor per a “totes “les persones a Catalunya…TOTS els comunicadors, hi ha sobrats motius per a intentar-lo!, han de consensuar UNA POLÍTICA DE COMUNICACIÓ COMUNA:

• Fixar OBJECTIUS QUALITATIUS I QUANTITATIUS CONCRETS
• ACTUACIONS comunes, sense detriment de l’actuació independent de cada mitjà, articulista. Editorials puntuals conjunts, per exemple.
  • “IDEES/FORÇA” determinants, persuasives, FUNCIONALS
  • Editorials puntuals conjunts
• D’acord amb PRINCIPIS propis de llibertat d’expressió democràtics

Els líders polítics, responsables, editors, dels diferents mitjans de comunicació, els articulistes  “francopinadors” independentistes, haurien de ser capaços d’elaborar una MÍNIMA política comuna de comunicació, demostrar COMPETÈNCIA. No és el que assenyala el CEO. Per què…? A qui beneficia? No a “tota” la societat de Catalunya

Hi ha molt bons “francopinadors” grans i bons solistes generadors de “opinions”, però “solitaris”, sense partitura comuna, gairebé com a músics de carrer, encara que siguin brillants. No persuadeixen. Què seria millor? Disposar de molts “PERSUADIDORS”

amb PARTITURA COMUNA, a més de la pròpia.

Per la independència, república? No! Per la millor qualitat de vida, benestar, dignitat, democràcia, llibertat, serveis socials de “tota” la societat a Catalunya.

Ho faran els qui poden, deuen!, fer-ho? Què, quant hi ha en joc?

Què és el coherent…?

Joan Manzano