Entre el 30 de novembre i el 12 de desembre s’ha celebrat a Dubai la Cimera del Clima coneguda com a COP 28. Els seus objectius van dirigits a fer front a la crisi climàtica que, tot sigui dit, ja se’ns està escapant de les mans. El seu lema ha estat “Esperant que el món canviï. L’acció comença aquí”.
El cert és que ja portem 28 sessions de COP i l’esperança que “aquesta vegada sí” cada cop està més diluïda. I celebrar la conferència a Dubai, centre petrolier de màxima importància mundial, presidit pel sobirà d’aquell país que, d’altra banda, en cap moment s’ha amagat dels seus objectius, no permetia massa il·lusions. Si algú pensava que “aquesta vegada sí” que s’avançaria fermament en marcar la fi dels combustibles fòssils anava errat.
No es pot dir que la COP 28 hagi estat un fracàs, però tampoc ha estat un èxit. És millor reunir la major part de països del món i discutir sobre el canvi climàtic i, fins i tot, arribar a alguns acords que forçosament cal considerar com a positius, com un important acord de finançament pel fons de Pèrdues i Danys per tal de compensar als països més vulnerables afectats per la crisi climàtica i la realització d’una anàlisi de situació respecte dels avanços assolits en els darrers anys, que no pas no parlar-ne i fer com si res passes. Però l’anunci del tan esperat final dels combustibles fòssils no es va assolir i es va substituir per una “transició fora dels combustibles fòssils” no massa explicita i sense horitzó temporal massa concret. Ni positiu, ni negatiu, com la major part dels COP celebrats fins ara i que, a la pràctica, no fan més que constatar que l’objectiu de no superar l’escalfament global per damunt dels 2 °C, millor, dels 1,5 en comparació amb l’era preindustrial que es va assenyalar a la Conferència de París del 2015 (COP 21).
En canvi, sí que aquesta COP 28 ha estat important perquè, per primera vegada, s’ha dedicat tota una jornada de la Conferència al tema de l’impacte en salut de la crisi climàtica. Mai, fins ara, s’havia tractat formalment aquest tema en una COP. Des d’aquest espai ja hem esmentat freqüentment l’impacte sobre la salut del canvi climàtic. No ho repetirem.
Però sí que cal destacar alguns fets remarcats a Dubai, com per exemple que la temperatura d’aquest 2023 ja s’ha situat en 1,46 °C per sobre l’era preindustrial, tocant l’1,5 °C recomanat a París; que les morts relacionades amb la calor en persones de més de 65 anys han augmentat en un 85% en el període 2013-2022 en comparació amb 1991-2000; que la tempesta Daniel va matar més d’11.000 persones a Líbia al setembre d’enguany o que les inundacions de Pakistan han provocat un increment del 400% dels casos de malària en tot el món. A més, el sistema sanitari, per si mateix, també influeix sobre la crisi climàtica, en ser responsable directe del 4,4% de les emissions mundials de carboni.
El Dia Mundial de la Salut de la COP 28 s’ha centrat en cinc temes principals:
1. Evidenciar, amb dades concretes, la relació entre canvi climàtic i salut humana.
2. Promoure arguments de salut per a l’acció climàtica i cobeneficis de la mitigació del canvi en la salut.
3. Ressaltar les necessitats, barreres i millors pràctiques per reforçar la resiliència climàtica dels sistemes sanitaris.
4. Identificar i escalar mesures d’adaptació per abordar els impactes del canvi climàtic en la salut humana, tenint en compte a més que la salut humana també depèn de la salut ambiental i de la salut animal. El que se’n diu estratègia “Una sola salut” (One Health).
5. Actuar en el nexe entre la salut i l’alleujament, la recuperació i la pau.
En resum, que com diu l’OMS, cal deixar clar que el canvi climàtic és el principal problema de salut pública al que s’enfronta la humanitat. El canvi climàtic no es redueix a un os abandonat sobre un tros de gel a l’Àrtic o la pujada del nivell del mar que, d’altra banda, són temes prou importants, sinó que, fonamentalment afecta la nostra salut.
El pròxim any la COP 29 es farà a Baku, a Azerbaitjan, una altra potència petroliera. Tampoc massa esperança. Però es tornarà a parlar i buscar compromisos relacionats amb la salut. Lents, però, com predica el dit popular “de mica en mica, s’omple la pica”. No ens distraguem, però. Aviat entrarem en temps de descompte, si és que no hi som ja.
Joan Guix
Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
