Conversa amb abstencionistes

Faig aquest escrit com activista independentista des del 2008, i amb la visió i legitimitat que crec em dona la meva trajectòria activista, des de fundar el Cercle Català de Negocis, a ser dos mandats Secretari Nacional de l’ANC, ser president de la Cambra de Comerç amb una candidatura independentista i ara dos anys diputat. De 15 anys, només els dos darrers he cobrat per treballar per la independència, però el sou que pertoca a algú amb el meu perfil a la privada és més del doble del que guanyo com a diputat.

Avui he tingut una conversa llarga per whatsapp amb un company de lluita dels darrers 10 anys amb el que havíem coincidit plenament en plantejaments fins ara. Ara ell defensa l’abstenció i no presentar-nos a les eleccions del congrés. Jo la llista unitària si és possible, i si no, aprofitar també des de Madrid per presentar batalla a l’Estat.

Algú pot pensar que defenso la pagueta, però ja he deixat clar a l’inici que no és el cas. Crec que el company en qüestió està clarament equivocat i la conversa que he tingut amb ell, la faig extensiva a tots els qui defensen la mateixa postura, la d’una abstenció o vot nul a les properes eleccions. Crec que és un greu error i ara m’explico.

Li he començat per dir que penso que tenim dues opcions de cara al 23 de juliol. La primera és que PP i Vox avancin a Catalunya (com de fet ja han fet fins a la majoria absoluta a Valencia i les Illes), que el PSOE català surti reforçat com a vot de contenció del neofeixisme i l’abstenció independentista ho permeti.  La segona, que fem una llista unitària a Madrid que permeti treure els diputats independentistes actuals (23) o més a Madrid per tal de bloquejar l’Estat i no permetre la investidura d’un president sense pagar per avançat. Això implicaria que acceptessin un pacte per exercir el dret a l’autodeterninació. Obviament si aquesta segona opció no la volen secundar ERC i la CUP, caldria votar el partit que porti al programa justament això, que és el que ha fet Junts amb el lideratge de Míriam Nogueres durant els darrers 4 anys. No cal prometre-ho en aquest cas, només cal continuar fent allò que ha fet, però enlloc de disposar de 4 diputats, aconseguir els suficients per bloquejar el congrés…

Això vol dir que si Junts finalment va sola, necessitarà guanyar a Madrid els 13 o més que ara tenia ERC. Igual com ha passat a Barcelona que Junts ha passat de 5 a 11 i ERC de 10 a 5, perquè no ara al congrés? Insisteixo que això seria només en el cas que ERC no volés fer la llista unitària, però això li podria donar a Junts la clau que ha tingut ERC i utilitzar-la,  no donant l’investidura ni pressupostos a canvi de res…

El company ha respost que aquesta és la mateixa música de fa 4 anys i que el que cal fer és no anar a Madrid, que allò és Espanya. Que hem de fer una proposta rupturista aquí. Però quan demano quina, tampoc no sap explicar-la més enllà de critiques internes de partit. I això no va de partits…

I així hem arribat al cap del carrer. “Heu de fer la independència o si no, no us voto, ja estic cansat i decebut”. I jo li he dit, que a Irlanda van trigar 18 anys després de la DUI, i amb una guerra civil interna, i que descansi, però deixi treballar els que encara ho tenim clar. Teniu 3 opcions que es diuen independentistes i heu de decidir entre aquestes a quina doneu suport, o fer-ne una quarta i que sigui millor que les anterior i aconsegueixi 68 diputats a la Generalitat, però això pel cap baix son 8 anys més i volem (necessitem) fer abans la independència.

Perquè justament ara ja en tenim 72 diputats. Però n’hi ha 33 que manen i no volen confrontar amb l’Estat. Si no doneu suport als que tenim intenció de confrontar perquè guanyem força per seguir al capdavant, difícilment avançarem. El que caldria és que voteu el partit que defensa un full de ruta de confrontació, per cert l’únic que no ha perdut vots a les municipals si no que n’ha guanyat. Recordem que el 2019 Junts es va presentar amb el PDCat a dins i va treure 554 mil vots i ara n’ha tret 552 mil però el PDCat s’ha presentat per separat en molts municipis, com Girona, i n’ha tret 55 mil. Per tant Junts ha crescut vora el 10%.

La conversa ha acabat aquí però n’he tingut d’altres aquests dies, i també diuen és, que Junts va tenir la majoria amb el president Torra i tampoc va fer la independència. I jo us recordo que, tot i que jo no hi era dins, em consta que el president Torra es va quedar molt sol, de fet des del 30 de gener del 2018, ERC va començar el que ara s’ha constatat clarament, a fer marxa enrere i abandonar la confrontació que sí volia mantenir Torra. Fins al punt que va anunciar eleccions un cop aprovats els pressupostos, per tornar la veu al poble. Però va venir la covid i ha fet un parèntesis lògic de 2 anys.

Eren les eleccions del 14 de febrer que ens havien de fer canviar el rumb, per preparar-nos per culminar, i Junts ho ha intentat, però va haver de ser coherent i sortir del govern per incompliment de l’acord d’investidura per part del president Aragonés.  Crec que molta gent ho ha agraït i per això Junts ha crescut aproximadament un 10% i ha castigat ERC perdent 300 mil vots per incomplir el seu mandat. Molta gent deia que a les municipals es vota el cap de llista, el programa, sí però segons el CEO un 50% vota la marca i ERC ha perdut molts suports pel que ara representa la seva marca.

Altres arguments que explico aquests dies als que recomanen l’abstenció o vot nul, és que segurament estan d’acord en què l’Estat sempre intenta desactivar qui el pugui amenaçar amb la ruptura i en aquest moment aquest partit només és Junts, i per això no surt als mitjans de comunicació el que Junts proposa  i fa per avançar cap a la independència i que la gran majoria de gent no sap que ha fet fins ara Junts i quin és el seu full de ruta.

I ho sintetitzo, el que ha fet Junts va ser exigir un acord de govern que inclogués la preparació per la confrontació posant en marxa l’espai estratègic de partits i entitats, que Aragonés no ha complert i ha estat clau per sortir del govern. També va proposar al Parlament una proposta que porta per nom “preparem-nos” i que recull una desena d’accions per avançar en la desconnexió, i que va ser aprovada amb els vots d’ERC i la CUP. Però ERC no va incloure partides per desenvolupar-ho als pressupostos i per això Junts no els va donar suport.

També ha fet altres propostes per avançar com la comissió del deute històric que ha de justificar quin és el deute de l’Estat amb Catalunya per tenir en compte a la negociació d’actius i passius que tindrà lloc quan aixequem la declaració d’independència, i sobretot ha aprovat una ponència política que deixa clar quin és el full de ruta de confrontació i que acaba justament amb l’activació de la DI.

Hi ha més coses com el pressupost alternatiu sense dèficit fiscal que molta gent ha agraït que féssim i tota l’acció als tribunals europeus liderada pel president Puigdemont, que donaran fruits aviat i que ho poden capgirar tot.

Per tant, torno a la conversa amb el company. Si el problema és que esteu cansats i decebuts, ho puc entendre, però l’abstenció no ens acostarà a la independència, ans el contrari, un mapa el 23 de juliol on Europa identifiqui que segueix persistint el problema del 2017, és el preludi, junt amb les sentències, del més que probable segon embat.

Si voleu de debò la independència, cal tenir visió d’Estat i sumar a l’opció amb les idees més clares que és junts. Altrament podeu crear una quarta llista, però li he recordat que jo hi era amb la de Reagrupament, després va haver-hi la de solidaritat per la independència, després l’intent de primàries que vaig viure dins l’ANC, i ara la quarta llista?. Tot això no ha tingut mai èxit, en canvi quan hem anat tots plegats i confrontant amb Espanya, en especial el 1 d’octubre, és quan més èxit hem tingut. Només cal tornar-hi però ara fer-ho millor. En això estem treballant alguns, espero que ens en sortirem.